Títol:
La importància dels sentiments
Idees principals:
La importància dels sentiments
Idees principals:
Hume afirma en aquest fragment que els fins últims de les nostres accions només es basen en els nostres sentiments, i no en la raó. Per justificar-ho, l´autor posa un exemple sobre el fi de fer esport per a un home i arriba a la conclusió, que aquest procés no és infinit, o com ell diu cultament in infinitum, i qualsevol cosa és desitjada per si a través de la relació entre sentiments i afecte humà.
Comentari:
Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.
Comparació:
Comentari:
Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.
Comparació:
David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII totalment empirista que, segons el tema d´aquest fragment, Hume va afirmar que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l´enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. En canvi, Descartes deia que gràcies a la raó es podien resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però Hume insisteix amb la seva teoria dient que la bondat o la maldat la descobrim quan el nostre interior hi trobem sentiment d´aprovació o de reprovació d´una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l´enteniment sinó del sentiment. A més Hume també parla que aquesta moral del sentiment ens pot duu al relativisme o egoisme perquè nosaltres els humans, busquem el plaer propi com a fi principal i no pas el plaer dels altres, per tant també hi ha certa relació amb els sofistes que defenien un relativisme relacionat amb la veritat ja que el era bo per a uns podia ser doelnt per d´altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada