Text de Descartes pàgina 167: posa´t a prova!

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest fragment Descartes fa un crítica, afirma la majoria de persones no elevem mai el nostre esperit per sobre les coses sensibles, és a dir, no anem més enllà. A més, usem com a mètode la imaginació per a les coses materials, mentre que qualifiquem de intel.ligible allò que és inimaginable. Finalment, l´autor conclou que ni la imaginació ni els sentits, ja que Descartes és totalment racionalista, ens poden assegurar res si no intervé l´enteniment.

2. Explica breument (5-15 paraules)

a) “inintel.ligible” : terme utilitzat en quelcom que no pot ser comprès per l´home
b) “imaginació”: concepte abstracte i utilitzable per a totes les persones que permet veure i sentir quelcom no real en aquell moment determinat.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Primer de tot, cal dir que aquest autor és totalment racionalista per això afirma que els sentits no ens poden assegurar res sense la intervenció de l´enteniment, perquè creu que aquest coneixement ve donat per la raó i no com deien els empiristes que afirmaven que és l´experiència sensible, és a dir, els sentits l´origen de tot coneixement. Concretament, Descartes creu que el coneixement té el seu origen a la raó, que és una font de coneixement vàlida, autèntica i fiable, perquè farà que aquell coneixement no admeti cap dubte. A més, per donar més suport a la seva teoria, diu que els sentits ens enganyen, de manera que si ja ho fan un cop, també ho poden fer més vegades, per tant els sentits, segons Descartes, queden descartats com a font de coneixement indubtable. L´autor proposa un camí o via per arribar i afirmar quelcom com a cert i no dubtable mitjançant 4 passos: el primer és l´evidència que té molt a veure amb l´absència del dubte. En segon lloc, tenim l´anàlisi que és el procés que la ment segueix per arribar a les idees clares. Després tenim la síntesi que condueix els nostres pensaments de forma gradual, dels més simples als més complexos. I finalment tenim la revisió i numeració que consisteix en la comprovació de l´anàlisi i de la síntesi.
A més l´autor defensa que hi ha idees innates, és a dir, que ja les tenim des que naixem.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors

Ànima-ment-jo
Descartes va afirmar que si dubto, penso i sipenso sóc, de manera que el jo es converteix en la primera evidènica perquè qui dubta pensa i qui pensa és el jo.

St Agustí, un autor que defensava Déu com el màxim bé i creado de tot també havia plantejat la seva famosa frase: si m´erro, sóc" és a dir, a partir del fet d´equivocar-se justifica l´existència, però no era el seu tema principal en la seva filosofia.

També el podem comparar amb Plató, que es volia deslliurar de les aparences proporcionades a través dels sentits que ens enganyen i contamien l´ànima. Descartes també creia que els sentits ens impideixen arribar al coneixemetn indubtable, ja que l´enteniment o raó és el mitjà per aconseguir-ho mitjançant el mètode cartesià.


5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Primer, cal dir que l´autor afirma que el cos es coneix gràcies als sentits, i en canvi l´ànima és coneix a través de l´enteniment. Per tant, al meu parer, si els meus sentits m´enganyen el coneixement sobre el meu cos serà dubtós, de manera que mai tindré la certesa de saber si el conec. Però, si segueixo les pautes establertes per Descartes, totalment racionalistes, a través de la raó que és font de coneixement indubtable sí que podré arribar a conèixer la meva ànima.