Fragments de Parmènides

Títol:

El pensament és l´ésser

Idees principals:

L´autor diu que només hi ha 2 vies de recerca pensables i arriba a la conclusió de que no pots conèixer el que no és. Posteriorment, afirma que pensar i ésser són el mateix. Després parla de la negació del moviment, com jo farà posteriorment Zenó [?]. Parla també de la indiferència del lloc per on començar, si al cap i a la fí hi acabarem tornant. Creu que els homes considerem l´ésser i el no-ésser com el mateix.

Comentari:

L´autor ens introdueix en la via de la veritat per tractar sobre l´ésser i tot el que podem conèixer d´ell perquè ell fa una afirmació sobre l´ésser amb la justícia segons aquest criteri. També, conclueix el final del primer fragment amb la frase "Ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar." En el segon fragment diu que només hi ha realitat que és l´ésser i és immutable, per tant és realitza el monisme ontològic. En el tercer fragment afirma que l´ésser és inengrendrable i indestructible ja que no pot morir perquè és perfecte. Finalment, l´autor conclueixs el text dient que els homes creuen que l´ésser i no ésser són considerats el mateix, quan al seu parer no ho són.

Comparació:

La diferència més destacable dels fragments de Parmènides amb altres fragments d'altres autors és que el primer creu que només hi ha una relaitat perquè l'esser és immutable, que no canvia. Però Anaximandre creu el contrari. Aquest últim afirma que tor canvia, és a dir, que de l'apeiron surt la relaitat, després aquesta realitat torna a l'apeiron i després tornar a emergir, i així, succesivament.

Fragments d´Heràclit

Títol:

El canvi perpetu

Idees principals:

Tot succeix per alguna raó que desconeixem que podria ser el logos o raó universal. És imprescindible l´existpencia de contraris per arribar a l´harmonia en un món de discòrdia. L´origen i la causa de totes les coses és el logos.

Comentari:

Aquests fragments són d´Heràclit. Tots aquests, es basen en el canvi perpetu provocat pel logos, que és la raó universal, i en un conflicte equil.librat on hi ha una lluita de contraris per necessitat que intervenen en la mateixa natura. Ho podem comprovar amb la frase: " Els homes desconeixen aquesta raó que existeix tant abans d´escoltar-la com després." A més l´autor amb l´últim fragment: "Després d´escoltar al logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una" arriba a la conclusió de que si tot canvia segons una llei, aquesta és l´única que no canvia, és a dir, és la substància de tots els canvis.

Comparació:

Heràclit afirma que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia. Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc ja que implica dinamismes, canvis. Simbolitza el canvi. El cosmos, és a dir, l´univers, és com un foc que s´encén i s´apaga. En canvi Tales de Milet diu que és l´aigua l´origen de tot o Anaxímenes el vent. La similitut entre Anaximandre i Heràclit és la següent: Heràclit diu que l´origen o la causa de tot és el logos que marca i dicta el canvi de les coses, i Anaximandre afirma que tot prové i també acaba a partir del apeiron. Per tant el tret comú d´ambdues idees és que ñla realitat que conèixem es basa en uncanvi constant.

Text 1 (pàg 24)

Text d´Anaximandre de Milet

A la primera oració l'autor esmenta: "D'allà d'on ve el naixement del éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat". La primera part la interpreto de la manera següent: l'autor no sap o no vol explicar en el text quin és el nostre origen i fins i tot per què naixem o com. Però del que si està segur és del procés següent: Primer naixem i amb el pas del temps morin. Però no morim perquè sí, sinó perque hi ha com una mena de força superior que ho determina, per així ordenar un desordre provocat per l'home a través de la injustícia.

Nou curs 2009/2010

Matèria de SEGON de BATXILLERAT