Cercar en aquest blog

dimarts, 31 de març del 2009

♦Doc 3 pàg 195

Obrar conforme a la virtut més perfecta
Títol
La funció pròpia de l´home és l´activitat de l´ànima
Resum
La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza bé segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà é una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.
Comentari
Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural, perquè aquest creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als alstres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és la contemplació, és a dir, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

dimarts, 10 de març del 2009

Saps diferenciar entre...?



Quines són les vostres respostes vers les preguntes que apareixen en el dibuix?

Ningú fa el mal sabent que ho fa?

Jo crec que les persones actuen influenciats per uns prejudicis que són implantats durant la infància en el si d´una família. És a dir, en aquesta etapa de la vida, una persona adquireix com a propis uns ideals morals i i idees. I posteriorment actua segons aquestes. Però, segons el meu criteri, és aquí on hi ha un problema, no tots estem educats amb els mateixos ideals i idees, i per tant la visió dels nostres és diferent, perquè arribats a aquest punt s´obre un interrogant: el fi justifica els medis? Hi ha gent que creu que si, perquè pensen que el fi és el que conta, i no els mitjans, per tant aquest tipus de gent que afirma aquesta qüestió no els hi importa el que hi ha davant del seu objectiu. En canvi, els que estan en contra d´aquesta qüestió creuen que el que conta és el fi però també tenen en compte els mitjans. Per tant, si una persona que creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´x manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes, i potser sí que estarà actuant malament però realment no ho sap. És el cas de persones que desgraciadament s´han criat en un ambient de violència o en grups molt radicals i que no dubtaran en usar aquesta violència per aconseguir allò què volen perquè han crescut amb l´idea de que el fi justifica els mitjans. I quan una persona és madura crec que és impossible fer que canviï totalment de forma de pensar, tot i que també se li pot modificar una mica la seva conducta. Per tant la meva conclusió és que en general ningú fa el mal, sabent que ho fa, tot i que hi ha una mínima part de la població que actua de forma incorrecta i que n´és conscient però que ho fa perquè es senten insatisfets i tenen un buit que necessiten omplir i no saben com.


dimecres, 4 de març del 2009