Déu omnipotent, pare de totes les coses
Resum:
L´autor vol explicar bàsicament en aquest text, la magnificència de Déu. Primer, l´autor vol deixar clar que té resposta per aquells que divaguen a través de les imatges anteriors de la creació i es pregunten el per què Déu va decidir deixar passar tants anys per fer el món.
A continuació, ell, tot idolatrant a Déu, es permet l´honor de contestar argumentant que Déu és pare omnipotent i que ell va ser el creador del temps i és inútil preguntar-se que feia en moments anteriors si encara no existia el temps.
Finalment, decideix concloure dient que Déu és passat, present i futur.
Comentari:
Aquest text es centra bàsicament en la creació voluntària del món i del temps. Aquí, l´autor
Resum:
L´autor vol explicar bàsicament en aquest text, la magnificència de Déu. Primer, l´autor vol deixar clar que té resposta per aquells que divaguen a través de les imatges anteriors de la creació i es pregunten el per què Déu va decidir deixar passar tants anys per fer el món.
A continuació, ell, tot idolatrant a Déu, es permet l´honor de contestar argumentant que Déu és pare omnipotent i que ell va ser el creador del temps i és inútil preguntar-se que feia en moments anteriors si encara no existia el temps.
Finalment, decideix concloure dient que Déu és passat, present i futur.
Comentari:
Aquest text es centra bàsicament en la creació voluntària del món i del temps. Aquí, l´autor
argumenta la seva creença a partir de la idolatria vers Déu. Primer, contesta la pregunta referida a la relació de temps-creació del món que es fan moltes persones, o com ell diu persones de ment pelegrina. Ell afirma que Déu va crear el món i el temps a la vegada, i esmenta una diferència important. Déu és omnipotent, creador de Tot i és l´ésser més diví. En canvi, l´home viu en la creació de Déu i de manera finita. Per tant, en certa manera el temps dicta el nostre període de vida, mentre que Déu és passat, present i futur, de manera que tal i com cita l´autor en l´última línia del fragment: “Déu, el teu avui és l´eternitat”.
Comparació:
Les idees de l´autor es poden comparar amb d´altres. Comencem amb Plató; aquest últim establia entre els dos móns el demiürg, que era l´artesà que creava les coses prenent com a model les idees. En canvi, l´autor afirma que Déu també té, entre altres papers, el de demiürg.
Tot i així, podem establir similituds entre els dos autors. Plató va ser qui va dir primer que hi ha dos mons: el sensible i el intel.ligible. Nosaltres com a éssers o coses imperfectes, mutables i finites convivim en el món sensible, que és una còpia del segon. En canvi les idees, conceptes extramentals, viuen en el segon món i són perfectes, eternes i invisibles. En el món perfecte de Plató, hi ha una idea màxima que és el Bé, aquest Bé podria representar Déu en la ideologia de l´autor del text.
Finalment, l´autor afirma que Déu il.lumina per conèixer, és a dir, assegura l´existència d´un subjecte, d´un objecte i la llum que il.lumina l´objecte perquè el subjecte el pugui conèixer.
Comparació:
Les idees de l´autor es poden comparar amb d´altres. Comencem amb Plató; aquest últim establia entre els dos móns el demiürg, que era l´artesà que creava les coses prenent com a model les idees. En canvi, l´autor afirma que Déu també té, entre altres papers, el de demiürg.
Tot i així, podem establir similituds entre els dos autors. Plató va ser qui va dir primer que hi ha dos mons: el sensible i el intel.ligible. Nosaltres com a éssers o coses imperfectes, mutables i finites convivim en el món sensible, que és una còpia del segon. En canvi les idees, conceptes extramentals, viuen en el segon món i són perfectes, eternes i invisibles. En el món perfecte de Plató, hi ha una idea màxima que és el Bé, aquest Bé podria representar Déu en la ideologia de l´autor del text.
Finalment, l´autor afirma que Déu il.lumina per conèixer, és a dir, assegura l´existència d´un subjecte, d´un objecte i la llum que il.lumina l´objecte perquè el subjecte el pugui conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada