Títol:
El plaer, principi i fí de la vida feliç
Resum:
L’autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l’hora de filosofar, ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.
Anàlisi:
L’autor en aquest text reivindica l’acte de filosofar ta en vel com en joves ja que aquesta és font de salut de l’ànima.
Desprès centra el text en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.
Per reconèixer aquest palers, dolors es necessiten determinades orientacions i organitzar els desitjos. Aquest són de diferents classes i segons l’autor hi ha naturals( necessaris) vans (natura)
Epicur també fa referència de l’autosuficiència que la considera, i l’haurien de considerar, com un gran bé. Finalment, l’autor conclou el text afirmant que el seny és el principi i màxim bé i origen de totes les altres virtuts i mitjançant aquest podrien arribar a ser feliços.
Comparació
Les idees d’Epicur i Plató es poden comparar . Primer, ambdós autors creien que filosofar és viure i que no em de tenir por a la mort. Segons Epicur no hem de tenir por a la mort perquè quan estem vius aquesta no hi és, i quan morim nosaltres ja no hi som. Plató en canvi, diu que per mitjà de la mort podrien arribar al coneixement absolut de les idees, que és el màxim bé. Epicur no creu en cap món intel·ligible però sí en la sensibilitat del cos a través dels plaers i els dolors Plató, contràriament, diu que per ser feliç cal deslliurar-nos de les passions perquè així actuarem de forma racional. Epicur, també creu que mitjançant el seny podem arribar a viure amb felicitat.
Quant a Aristòtil, aquest afirma que ha d’haver un bé que n sigui fí com a mitjà sinó fí per si mateix i Epicur creu que aquest fí és el plaer.
El plaer, principi i fí de la vida feliç
Resum:
L’autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l’hora de filosofar, ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.
Anàlisi:
L’autor en aquest text reivindica l’acte de filosofar ta en vel com en joves ja que aquesta és font de salut de l’ànima.
Desprès centra el text en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.
Per reconèixer aquest palers, dolors es necessiten determinades orientacions i organitzar els desitjos. Aquest són de diferents classes i segons l’autor hi ha naturals( necessaris) vans (natura)
Epicur també fa referència de l’autosuficiència que la considera, i l’haurien de considerar, com un gran bé. Finalment, l’autor conclou el text afirmant que el seny és el principi i màxim bé i origen de totes les altres virtuts i mitjançant aquest podrien arribar a ser feliços.
Comparació
Les idees d’Epicur i Plató es poden comparar . Primer, ambdós autors creien que filosofar és viure i que no em de tenir por a la mort. Segons Epicur no hem de tenir por a la mort perquè quan estem vius aquesta no hi és, i quan morim nosaltres ja no hi som. Plató en canvi, diu que per mitjà de la mort podrien arribar al coneixement absolut de les idees, que és el màxim bé. Epicur no creu en cap món intel·ligible però sí en la sensibilitat del cos a través dels plaers i els dolors Plató, contràriament, diu que per ser feliç cal deslliurar-nos de les passions perquè així actuarem de forma racional. Epicur, també creu que mitjançant el seny podem arribar a viure amb felicitat.
Quant a Aristòtil, aquest afirma que ha d’haver un bé que n sigui fí com a mitjà sinó fí per si mateix i Epicur creu que aquest fí és el plaer.
1 comentari:
Moltes gràcies Marta. m'has ajudat molt :D
Publica un comentari a l'entrada