La física d´Aristòtil
Idees principals:
En quest fragment s´en explica mitjançant exemples el trànsit d´un estat a un altre segons Aristòtil; per exemple un no-lletrat esdevé lletrat i un home no-lletrat esdevé home lletrat. És a dir amb aquests exemples intenta explicar la situació inicial d´aquell estat: el terme subjecte de la generació, i la final que és allò que vénen a ésser les coses engendrades. Finalment, conclueix dient que malgrat haver quelcom engendrat no significa que aquest puguir subsistir per obligació, i com exemple esmenta el cas de la subsisció de l´home.
Comentari
Aquest fragment pertany a l´obra d´Aristòtil titulada Física i és un tractat sobre la natura. En aquest fragment Aristòtil ens dóna a entendre que els ésser naturals, com ara nosaltres, tenim un principi de moviment, és a dir que patim canvis, que són inegables que fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat. Si ens fixem, aquest trànsit d´estats es basa en els contraris: de l´home no-lletrat a l´home lletrat. Per tant sense l´existència d´un no en sorgeix l´altre. Mitjançant aquests exenples Aristòtil ens presenta les argumentacions del ésser i no-ésser: primer, l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i menys pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir res. Però d´un ésser relatiu en pot sortir l´ésser. Per això, en aquest fragment se´ns està explicant el moviment a partir de la reflexió següent: el moviment és l´acte d´un ésser en potència en tant que està en potència i que per això, podriem dir, que sempre estem actualitzant potències.
Comparació:
En aquest fragment podem comparar les idees d´Aristòtil amb les d´Heràclit, Plató i fins i tot amb Parmènides. Pel que fa Heràclit, Aristòtil també afirma que el problema del moviment, que propicia el canvi, és el fil conductor de la física. Parla d´un canvi innegable que fa que un estat passi a un altre. L´argument dels contraris provés de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests com per exmple la vida, que sorgia a partir de la mort, i intervé aquest procés cíclic etern. Finalment amb Parmènides, famós per aquella frase: del no res no en pot sortir res coincideix perquè Aristòtil es basa en aquesta reflexió quan explica que l´ésser no pot venir del no-ésser absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada