Per començar, al meu parer, crec que l´argument de St Alsem té lògica, però és difícil trobar arguments adequats per raonar-la. Per això, entre altres motius, em mostro partidària dels arguments o raons de St Tomàs per defensar l´existència de Déu.
Aquest dominic, va copiar les teories d´Aristòtil per aplicar-les a les seves idees, de manera que va proposar cinc vies que segueixen la mateixa estructura per mostrar la impossibilitat d´una cadena infinita de causes i així demostrar l´existència de Déu.
A mi, concretament, em costa molt acceptar la idea de Déu, atès que tinc una gran quantitat de preguntes i que dubto molt que les resolgui en vida, però les vies més coherents i que justifiquen més l´existència de Déu, són la primera i segona, totalment aristotè
liques i on es dedueixen la naturalesa de la causa eficient. Aquestes expliquen que ens trobem en un món sensible i que existeix un ordre en l´encadenament de les causes eficients, per tant no és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa. En aquestes vies, l´autor fa referència a Déu com a causa primera eficient i principi de totes les coses i font de moviment, era com el PMI d´Aristòtil, és a dir, el motor que mou sense ser mogut.Tot i així, crec que entendre Déu tal i com el mostra St Tomàs és molt més senzill que no pas tal i com el concep St Anselm, atès que aquest últim afirma que tant si som ateus com religiosos concebem la mateixa idea de Déu, per tant aquest existeix. El problema és que si un nen neix sense que el coneixement de l´existència de Déu, en aquest cas com es justificaria l´argument de St Alsem si aquest nen es comuniqués amb una persona que sí que sap qui és Déu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada