Text de Hume: el fi de les nostres accions

Títol:
La importància dels sentiments

Idees principals:

Hume afirma en aquest fragment que els fins últims de les nostres accions només es basen en els nostres sentiments, i no en la raó. Per justificar-ho, l´autor posa un exemple sobre el fi de fer esport per a un home i arriba a la conclusió, que aquest procés no és infinit, o com ell diu cultament in infinitum, i qualsevol cosa és desitjada per si a través de la relació entre sentiments i afecte humà.
Comentari:

Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.

Comparació:

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII totalment empirista que, segons el tema d´aquest fragment, Hume va afirmar que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l´enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. En canvi, Descartes deia que gràcies a la raó es podien resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però Hume insisteix amb la seva teoria dient que la bondat o la maldat la descobrim quan el nostre interior hi trobem sentiment d´aprovació o de reprovació d´una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l´enteniment sinó del sentiment. A més Hume també parla que aquesta moral del sentiment ens pot duu al relativisme o egoisme perquè nosaltres els humans, busquem el plaer propi com a fi principal i no pas el plaer dels altres, per tant també hi ha certa relació amb els sofistes que defenien un relativisme relacionat amb la veritat ja que el era bo per a uns podia ser doelnt per d´altres.

Text de David Hume

Títol:
Actuem d´acord amb la probabilitat


Idees:

La principal idea d´aquest text és la certesa que té l´autor quant a la probabilitat, és a dir, nosaltres fem previsions basant-nos en els costums i no pas en una certesa fiable futura. Per donar un punt de suport, esmenta l´exemple d´Adam.


Comentari:

En aquest fragment, l´autor, per mitjà d´un exemple utilitzat ambAdam ens vol donar a entendre, que nosaltres se´ns és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. per tendència natural, fa una combinació d´idees basades en el costum.Un altre exemple que podria ser utilitzat és: jo no se amb exactitud si demà el cel serà blau perquè jo no tinc cap coneixement o motiu vàlid i evident per fer-ho, simplement tinc l´esperança de que així sia perquè durant tota la meva vida el cel ha estat de color blau. Per tant, simplement associem idees mitjançant les lleis de semblança, contigüitatespai-temps i causa-efecte. També tal i com Hume va plantejar en la seva filosofia, en l´experiència sensible que constitueix raonaments probables. Per tant quan un supòsit es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur. Però el que sí és cert, és que segons l´autor, estem determinats a suposar el futur d´acord amb el passat, d´acord amb el costum.

Comparació:

La teoria d´aquest autor la podem comparar amb la d´altres filòsofs com Aristòtil que definia el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència i que per possibilitar el moviment s’havien d’actualitzar les potències. També, el podriem comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.

Text de Hume: principi de causalitat

Títol:

Tota causa té el seu corresponent efecte

Idees principals:

Una bola de billar roman sobre una taula. De cop i volta incorporem una altra bola conferint-li moviment cap a la mateixa direcció que la primera bola, de manera que com a resultat, la primera bol adquireix moviment. Aquest moviment segueix uns principis o lleis que són: la semblança, la contigüitat i la relació entre causa i efecte. Finalment, l´autor conclou afirmant que el moviment i el contacte d´una bola segueix sempre el moviment de l´altra.

Comentari
Aquest fragment és de David Hume. Concretament, aquest filòsof empirista mitjançant aquest text ens vol donar a conèixer la teoria de causa i efecte. Per explicar-nos-la, ens posa un exemple del moviment que adquireix una primera bola de billar, que prèviament estava en repòs, per part d´una segona bola de billar que li atribueix moviment un cop s´han posat en contacte.
L´autor diu que la imaginació tendeix a unir una sèrie d´idees de forma lliure. A més també té la capacitat de separar-les mitjançant unes lleis o principis que explica també en aquest text: La semblança (nosaltres associem idees que s´assemblen), la contigüitat en el temps i l´espai (tal i com ell menciona en aquest fragment una circumstància exigida per a l´actuació de totes les causes) i la relació entre causa i efecte.

Per tant la nostra ment passa fàcilment d´una idea a una altra i amb facilitat uneix una idea a una altra que se li assembla perquè aquesta ha adquirit aquest hàbit d'associar idees.

HUME: dos tipus de filosofia / impressions i idees

Idees principals:

L´autor, David Hume, fa una distinció entre dos tipus de filosofia. Una, coneguda com a filosofia fàcil, considera que l´home està influït en les seves aprecions pel gust i sentiment quan persegueix un objecte, i l´altra filosofia, la filosofia abstracta, considera a l´home com a un ésser racional. A més, l´autor critica el mal ús de la filosofia.
A continuació, aprofundint en la filosofia abstracta, l´autor fa una altra distinció, en aquest cas entre les impressions i les idees. Les impressions necessiten ser classificades sota un terme o vocable general, i les idees són les percepcions menys vives.

Títol:

Les crítiques de Hume sobre el pensament modern

Comentari:

Hume, filòsof empirista, va basar la seva filosofia en la investigació sobre l´enteniment humà. Primer, tal i com podem observar en el text, fa una distinció entre 2 tipus de filosofia: la fàcil i l´abstracta. L primera es centra en l´acció humana, de fet afirma que l´ésser humà està fet per actuar i que està influït en les seves apreciacions pel gust i el sentiment quan persegueix un objecte. Així doncs, aquesta filosofia és una filosofia senzilla, clara i accessible, que pot arribar a tothom. En canvi, la segona filosofia, és abstracta i es centra totalment en l´enteniment perquè segons Hume, cal dirigir l´enteniment o raó perquè l´ésser humà està fet per pensar.

En el segon fragment, l´autor ens fa una introducció a la seva teoria del coneixement i fa novament una distinció, però aquest cop entre dues espècies diferents que són: les impressions i les idees. Les impressions són classificades sota un terme, en un o diversos idiomes. Amb el terme impressió, podem entendre les nostres percepcions més vives tal i com es diu en el fragment com ara: quan oïm, veiem, estimem, etc. Aquestes percepcions entren amb més força que les idees i amb més intensitat.
En canvi les idees, són com còpies d´aquestes impressions.
En conclusió, tothom pot distingir les idees de les percepcions i tots els materials provenen de sensacions externes o internes.

Comparació:

David Hume era un filòsof escocès empirista, amic de Rosseau i que participà en la política. La seva obra més important l´escribí de jove i és coneguda amb el títol: El tractat sobre la naturalesa humana que tracta sobre l´enteniment, passions i la moral.

Hume, era ateu i escèptic. Concretament, amb la seva filosofia afirma que no hi ha certesa sinó probabilitat, és a dir, no hi ha coneixements certs i indubtables sinó que hem de viure d´acord amb allò que és més probable, de tal manera que aquesta creença té una funció que dóna sentit a la vida, perquè viure en la creença és viure amb una seguretat probable; feta a la mesura de l´home. Els sofistes, també afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Contràriament, tenim a Plató, que sí creia que havia un coneixement universal i necessari, però que no ens és accessible en aquest món d´aparences, sinó en el món intel.ligible, quan l´ànima ja es deslliga totalment del cos.

També, Hume estableix una relació entre impressions i idees i afirma que les idees reflexen les impressions. Però Plató, diu que les coses són còpies de les idees, és a dir al revés.

Text de Descartes pàgina 167: posa´t a prova!

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest fragment Descartes fa un crítica, afirma la majoria de persones no elevem mai el nostre esperit per sobre les coses sensibles, és a dir, no anem més enllà. A més, usem com a mètode la imaginació per a les coses materials, mentre que qualifiquem de intel.ligible allò que és inimaginable. Finalment, l´autor conclou que ni la imaginació ni els sentits, ja que Descartes és totalment racionalista, ens poden assegurar res si no intervé l´enteniment.

2. Explica breument (5-15 paraules)

a) “inintel.ligible” : terme utilitzat en quelcom que no pot ser comprès per l´home
b) “imaginació”: concepte abstracte i utilitzable per a totes les persones que permet veure i sentir quelcom no real en aquell moment determinat.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Primer de tot, cal dir que aquest autor és totalment racionalista per això afirma que els sentits no ens poden assegurar res sense la intervenció de l´enteniment, perquè creu que aquest coneixement ve donat per la raó i no com deien els empiristes que afirmaven que és l´experiència sensible, és a dir, els sentits l´origen de tot coneixement. Concretament, Descartes creu que el coneixement té el seu origen a la raó, que és una font de coneixement vàlida, autèntica i fiable, perquè farà que aquell coneixement no admeti cap dubte. A més, per donar més suport a la seva teoria, diu que els sentits ens enganyen, de manera que si ja ho fan un cop, també ho poden fer més vegades, per tant els sentits, segons Descartes, queden descartats com a font de coneixement indubtable. L´autor proposa un camí o via per arribar i afirmar quelcom com a cert i no dubtable mitjançant 4 passos: el primer és l´evidència que té molt a veure amb l´absència del dubte. En segon lloc, tenim l´anàlisi que és el procés que la ment segueix per arribar a les idees clares. Després tenim la síntesi que condueix els nostres pensaments de forma gradual, dels més simples als més complexos. I finalment tenim la revisió i numeració que consisteix en la comprovació de l´anàlisi i de la síntesi.
A més l´autor defensa que hi ha idees innates, és a dir, que ja les tenim des que naixem.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors

Ànima-ment-jo
Descartes va afirmar que si dubto, penso i sipenso sóc, de manera que el jo es converteix en la primera evidènica perquè qui dubta pensa i qui pensa és el jo.

St Agustí, un autor que defensava Déu com el màxim bé i creado de tot també havia plantejat la seva famosa frase: si m´erro, sóc" és a dir, a partir del fet d´equivocar-se justifica l´existència, però no era el seu tema principal en la seva filosofia.

També el podem comparar amb Plató, que es volia deslliurar de les aparences proporcionades a través dels sentits que ens enganyen i contamien l´ànima. Descartes també creia que els sentits ens impideixen arribar al coneixemetn indubtable, ja que l´enteniment o raó és el mitjà per aconseguir-ho mitjançant el mètode cartesià.


5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Primer, cal dir que l´autor afirma que el cos es coneix gràcies als sentits, i en canvi l´ànima és coneix a través de l´enteniment. Per tant, al meu parer, si els meus sentits m´enganyen el coneixement sobre el meu cos serà dubtós, de manera que mai tindré la certesa de saber si el conec. Però, si segueixo les pautes establertes per Descartes, totalment racionalistes, a través de la raó que és font de coneixement indubtable sí que podré arribar a conèixer la meva ànima.