Títol:
Tipus de dubtes
Idees principals:
L´autor critica aquells que donen per vàlid un coneixement perquè simplement ho dicta la tradició, perquè segons l´autor només podem donar com a cert un coneixement quan l´evidència d´aquest sigui indubtable. A més, per validar aquest coneixement mai hem de refiar-nos dels nostres sentits, perquè ens enganyen. Si ja ho fan un cop, és possible que ho tornin a fer? Sí. Finalment, l´autor arriba a la conclusió de que si dubta pensa, i si pensa, és. Per tant l´única cosa indubtable és el jo.
Comentari:
Idees principals:
L´autor critica aquells que donen per vàlid un coneixement perquè simplement ho dicta la tradició, perquè segons l´autor només podem donar com a cert un coneixement quan l´evidència d´aquest sigui indubtable. A més, per validar aquest coneixement mai hem de refiar-nos dels nostres sentits, perquè ens enganyen. Si ja ho fan un cop, és possible que ho tornin a fer? Sí. Finalment, l´autor arriba a la conclusió de que si dubta pensa, i si pensa, és. Per tant l´única cosa indubtable és el jo.
Comentari:
L´autor, Descartes, fa una crítica a aquells que donem com a vertader aquell coneixement que segons dicta la tradició és cert. Segons ell, el coneixement absolut o indubtable és aquell que és evident i que no admet cap dubte. L´única manera d´arribar a l´evidència, és seguint els passos del mètode cartesià, proposat pel propi autor, ja que ens permet arribat dels elements més simples als més compostos, i conduir així els nostres pensaments. Després esmenta un factor clau a l´hora de donar per vertader un coneixement: el dubte de la realitat de la vigília i el somni. Aquí, l´autor intenta explicar, que com pot arribar ell a distingir en un somni que el que està vivint no és la realitat sinó que una il.lusió o falsa realitat? L´única conclusió a la que arrriba és que si dubto, penso i si penso sóc.
Comparació:
L´autor es clarament racionalista i argumenta que només mitjançant la lògica podem arribar a l´evidència, concretament les matemàtiques. En canvi, els empiristes com Hobbes i Hume afirmen que l´origen del coneixement roman en els sentits, per tant, aquests són els únics que ens ofereixen la visió vertadera sobre la realitat. També hi ha altres autors contraris en diversos aspectes quan a Descartes. Plató, per exemple, afirma l´existència d´una segona realitat, però aquesta realitat és la vertadera i on es concentren els coneixements universals. Per tant, no defensa un racionalisme i un desglossament de les parts, per arribar als elements més simples i així observar les bases del coneixement, segons Plató simplement cal ascendir al món intel.ligible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada