El mètode cartesià
Resum:
Resum:
En aquest fragment, l´autor afirma que un estat està més ben regit quan menys lleis presenti i així no es proporcionarien excuses als vicis. Concretament l´autor, és a dir Descartes, proposa 4 regles. La primera afirma que quelcom que no sigui evident no podrà ser veritable. La segona consisteix en dividir en parts o fragments aquella dificultat presentada. La tercera, té el fi d´arribar als pensaments compostos a partir dels més simples. I finalment, la quarta regla consisteix en fer enumeracions completes per no ometre aquell coneixement.
Anàlisi:
Anàlisi:
Descartes, l´autor d´aquest text, afirma que cal arribar a la veritat per mitjà d´un camí anomenat també mètode. És per això que l´autor formula 4 regles. La primera és l´evidència, i segons aquesta no hem d´acceptar res com a vertader que no coneguem amb evidència que és, ja que els coneixements vertaders són clars. A continuació, l´autor parla de la segona regla o també coneguda com anàlisi. Aquí, cal dividir cadascuna de les dificultats per així arribar als elements bàsics. Posteriorment, la tercera regla o síntesi ens indica que hem de conduir els pensaments simples, i de forma gradual, vers els complexos. Si ens fixem, la síntesi és l´operació inversa a l´anàlisi. Per últim, la quarta regla o coneguda també com a revisió i enumeració, és a dir, la comprovació de la síntesi i l´anàlisi.
El fi d´aquestes quatre regles és arribar a l´evidència per assolir coneixements vertaders.
Comparació:
El fi d´aquestes quatre regles és arribar a l´evidència per assolir coneixements vertaders.
Comparació:
L´autor d´aquest fragment és Descartes nascut a França en el segle SXVI. Descartes és conegut gràcies a les seves obres filosòfiques, matemàtiques i físiques. L´any 1637 publicà l´obra més significativa: el discurs del mètode.
Aquest autor és un clar exemple de pensament racionalista que es basa en lo següent: el coneixement té l´origen en la raó perquè els sentits ens enganyen i no ens ofereixen coneixements autèntics.
En canvi, els empiristes com Hobbes i Hume afirmen que és l´experiència sensible l´origen del coneixement.
Descartes defensà el innatisme i va dir que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees. Contràriament, altres autors, com John Locke, empirista, que afirmà que tot coneixement s´adquireix a través de l´ús de les facultats naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada