Aquí us deixo una reflexió del desaparegut José Saramago.
dilluns, 21 de juny del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Text nº 1 de Kant
Títol:
L´origen del coneixement
Idees principals:
En aquest fragment, l´autor vol donar a entendre que el punt de partida del nostre coneixement és l´experiència. Gràcies a aquesta i als objectes que es capten es posa en marxa el nostre coneixement. Però tot i així, no tot procedeix dels sentits, hi ha uns coneixements independents a aquesta i de les impressions dels sentits. Aquests s´anomenen a priori.
Comentari:
Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant. L´autor afirma que el nostre coneixement comença amb l´experiència, però no per això s´origina tot ell en els sentits. Rebem impressions i això és la matèria del nostre coneixement. Aquest coneixement és la composició de dos elements: 1. Allò que rebem a través de les impressions i 2. Allò que produïm a través de la facultat de coneixement.
Allò que rebem, és a dir, que depèn de l´experiència és un coneixement a posteriori, i allò que produïm, a priori. Es tracta d´un coneixement vàlid, necessari i universal. Aquests tipus de coneixements existeixen en la física i en les matemàtiques.
Aquesta teoria kantiana vol fer entendre que la nostra raó s´eleva a principis que van més enllà que l´experiència i que cal iniciar una investigació per saber si realment hi ha coneixements vàlids prèviament esmentats.
Comparació:
Aquest text va ser escrit per Kant, filòsof del SXVIII. Gran part de les seves afirmacions poden ser comparades amb altres d´altres autors.
Kant estaria d´acord amb els empiristes quant a al punt de partida del coneixement, les impressions. Però per una altra banda, els racionalistes afirmen que les impressions soles no fonamenten el coneixement.
A diferència de Hume, Kant diu que hi ha quelcom universal, que no és fruit de l´experiència, sinó que es tracta d´un element a priori.
Finalment, també podem diferenciar les idees innates i els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.
L´origen del coneixement
Idees principals:
En aquest fragment, l´autor vol donar a entendre que el punt de partida del nostre coneixement és l´experiència. Gràcies a aquesta i als objectes que es capten es posa en marxa el nostre coneixement. Però tot i així, no tot procedeix dels sentits, hi ha uns coneixements independents a aquesta i de les impressions dels sentits. Aquests s´anomenen a priori.
Comentari:
Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant. L´autor afirma que el nostre coneixement comença amb l´experiència, però no per això s´origina tot ell en els sentits. Rebem impressions i això és la matèria del nostre coneixement. Aquest coneixement és la composició de dos elements: 1. Allò que rebem a través de les impressions i 2. Allò que produïm a través de la facultat de coneixement.
Allò que rebem, és a dir, que depèn de l´experiència és un coneixement a posteriori, i allò que produïm, a priori. Es tracta d´un coneixement vàlid, necessari i universal. Aquests tipus de coneixements existeixen en la física i en les matemàtiques.
Aquesta teoria kantiana vol fer entendre que la nostra raó s´eleva a principis que van més enllà que l´experiència i que cal iniciar una investigació per saber si realment hi ha coneixements vàlids prèviament esmentats.
Comparació:
Aquest text va ser escrit per Kant, filòsof del SXVIII. Gran part de les seves afirmacions poden ser comparades amb altres d´altres autors.
Kant estaria d´acord amb els empiristes quant a al punt de partida del coneixement, les impressions. Però per una altra banda, els racionalistes afirmen que les impressions soles no fonamenten el coneixement.
A diferència de Hume, Kant diu que hi ha quelcom universal, que no és fruit de l´experiència, sinó que es tracta d´un element a priori.
Finalment, també podem diferenciar les idees innates i els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.
dilluns, 5 d’abril del 2010
Projecte 5: power point
Aquí us deso el projecte número 5 que consisteix en fer un power point sobre la filosofia de l´autor.
Projecte 4: resum de la filosofia de l´autor
Sören Kierkegaard va centrar la seva filosofia en la persona, la llibertat, l´angustia, la desesperació i el pecat. El tema del mal està molt relacionat amb el concepte de persona i de llibertat, per tant no es pot parlar d´un sense mencionar els altres.
La filosofia d´aquest filòsof està molt determinada per la seva tràgica vida i té les següents característiques: està emmarcada dintre del romanticisme, és majoritàriament una resposta a Hegel i tal i com s´ha mencionat anteriorment, està influenciada i marcada pels fets tràgics de la seva vida.
En els Estudis en el camí de la vida (1845), Kierkegaard percep en aquest sentiment al deure una perduda de responsabilitat individual i proposà tres estadis que corresponen a escales en l´ésser personal i són: l´estètic, l´ètic i el religiós que consisteix en accedir a lo transcendent, a Déu.
Per a Kerkegaard el mal és res, no exercir la pròpia llibertat, quedar-se absort amb els plaers,etc. El mal és quedar-se només en un deure humà. Per això, hi ha una necessitat de salt, un salt de fe que ens portarà fins els braços de Déu. El filòsof afirmà que amb la llibertat, que cobra un valor gegantí perquè és ella mateixa la que ens pot fer avançar en els estadis de la vida, podem escalar del simple estat hedonista al de la fe, el religiós.
Video que tracta la filosofia de l´autor i complementa més extensament el resum anterior.
dimecres, 24 de març del 2010
Text de Hume: el fi de les nostres accions
Títol:
La importància dels sentiments
Idees principals:
La importància dels sentiments
Idees principals:
Hume afirma en aquest fragment que els fins últims de les nostres accions només es basen en els nostres sentiments, i no en la raó. Per justificar-ho, l´autor posa un exemple sobre el fi de fer esport per a un home i arriba a la conclusió, que aquest procés no és infinit, o com ell diu cultament in infinitum, i qualsevol cosa és desitjada per si a través de la relació entre sentiments i afecte humà.
Comentari:
Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.
Comparació:
Comentari:
Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume, ja que per a ell suposa una preocupació bàsica i imprescindible en la seva obra. Concretament, l´autor pretén dir que la raó no pot promoure sola l´acció, ja que les passions són els motors de la nostra conducta. Per exemple: quan una persona crida o agredeix a una altra per culpa de la ira o bé quan algú és assassinat per motius emocionals.
Més profundament, en la seva teoria, Hume diu que la simpatia o empatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres, i és a partir d´aquí, on s´origina el sentiment. Per això podriem dir que la moral se sent més que es jutja. A més la simpatia fa que sentiments com la solidaritat, compassió, generositat, etc; ens facin reaccionar i actuar davant de diverses situacions.
Comparació:
David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII totalment empirista que, segons el tema d´aquest fragment, Hume va afirmar que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l´enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. En canvi, Descartes deia que gràcies a la raó es podien resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però Hume insisteix amb la seva teoria dient que la bondat o la maldat la descobrim quan el nostre interior hi trobem sentiment d´aprovació o de reprovació d´una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l´enteniment sinó del sentiment. A més Hume també parla que aquesta moral del sentiment ens pot duu al relativisme o egoisme perquè nosaltres els humans, busquem el plaer propi com a fi principal i no pas el plaer dels altres, per tant també hi ha certa relació amb els sofistes que defenien un relativisme relacionat amb la veritat ja que el era bo per a uns podia ser doelnt per d´altres.
dimarts, 23 de març del 2010
Text de David Hume
Títol:
Actuem d´acord amb la probabilitat
Idees:
La principal idea d´aquest text és la certesa que té l´autor quant a la probabilitat, és a dir, nosaltres fem previsions basant-nos en els costums i no pas en una certesa fiable futura. Per donar un punt de suport, esmenta l´exemple d´Adam.
Comentari:
En aquest fragment, l´autor, per mitjà d´un exemple utilitzat ambAdam ens vol donar a entendre, que nosaltres se´ns és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. per tendència natural, fa una combinació d´idees basades en el costum.Un altre exemple que podria ser utilitzat és: jo no se amb exactitud si demà el cel serà blau perquè jo no tinc cap coneixement o motiu vàlid i evident per fer-ho, simplement tinc l´esperança de que així sia perquè durant tota la meva vida el cel ha estat de color blau. Per tant, simplement associem idees mitjançant les lleis de semblança, contigüitatespai-temps i causa-efecte. També tal i com Hume va plantejar en la seva filosofia, en l´experiència sensible que constitueix raonaments probables. Per tant quan un supòsit es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur. Però el que sí és cert, és que segons l´autor, estem determinats a suposar el futur d´acord amb el passat, d´acord amb el costum.
Comparació:
La teoria d´aquest autor la podem comparar amb la d´altres filòsofs com Aristòtil que definia el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència i que per possibilitar el moviment s’havien d’actualitzar les potències. També, el podriem comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.
Actuem d´acord amb la probabilitat
Idees:
La principal idea d´aquest text és la certesa que té l´autor quant a la probabilitat, és a dir, nosaltres fem previsions basant-nos en els costums i no pas en una certesa fiable futura. Per donar un punt de suport, esmenta l´exemple d´Adam.
Comentari:
En aquest fragment, l´autor, per mitjà d´un exemple utilitzat ambAdam ens vol donar a entendre, que nosaltres se´ns és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. per tendència natural, fa una combinació d´idees basades en el costum.Un altre exemple que podria ser utilitzat és: jo no se amb exactitud si demà el cel serà blau perquè jo no tinc cap coneixement o motiu vàlid i evident per fer-ho, simplement tinc l´esperança de que així sia perquè durant tota la meva vida el cel ha estat de color blau. Per tant, simplement associem idees mitjançant les lleis de semblança, contigüitatespai-temps i causa-efecte. També tal i com Hume va plantejar en la seva filosofia, en l´experiència sensible que constitueix raonaments probables. Per tant quan un supòsit es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur. Però el que sí és cert, és que segons l´autor, estem determinats a suposar el futur d´acord amb el passat, d´acord amb el costum.
Comparació:
La teoria d´aquest autor la podem comparar amb la d´altres filòsofs com Aristòtil que definia el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència i que per possibilitar el moviment s’havien d’actualitzar les potències. També, el podriem comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)