Aquell qui està d´acord amb aquesta afirmació defèn una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.
Jo, personalment estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home té una llibertat que no li pot ser estreta, exceptuant certs casos, per tant si la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.
Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home i així aquest pot obrar sense coacció, però amb responsabilitat, i pugui complir les seves aspiracions i sentir-se satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada