Jo no crec en el destí perquè pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes, sinó que les pot millorar o empitjorar.
Antigament, la gent creia en el fatalisme, doctrina segons la qual tot és predeterminat pel destí. És a dir qualsevol persona nascuda en una família pobre no podia aspirar a canviar el seu futur, ja que la voluntat dels déus era que acabés morint pobre. Aquest fet implicava que una persona es resignés a lluitar pel que volia i poder ser allò que tant desitjava.
Jo fins i tot, m´atreveixo a dir que aquesta doctrina denega llibertat a les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.
Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre A i B, i agafen B, significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.
Per això, jo els pregunto a totes les persones que creuen en el destí el següent:
-On està la llibertat de l´home si les nostres accions ja han estat predeterminades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada