*Definicions del tema 9

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.

Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.

Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Cançó: Señora libertad

Creus en el destí?

Jo no crec en el destí perquè pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes, sinó que les pot millorar o empitjorar.

Antigament, la gent creia en el fatalisme, doctrina segons la qual tot és predeterminat pel destí. És a dir qualsevol persona nascuda en una família pobre no podia aspirar a canviar el seu futur, ja que la voluntat dels déus era que acabés morint pobre. Aquest fet implicava que una persona es resignés a lluitar pel que volia i poder ser allò que tant desitjava.

Jo fins i tot, m´atreveixo a dir que aquesta doctrina denega llibertat a les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.

Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre A i B, i agafen B, significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.

Per això, jo els pregunto a totes les persones que creuen en el destí el següent:

-On està la llibertat de l´home si les nostres accions ja han estat predeterminades?

"L´ésser humà està condemnat a ser lliure"

Aquell qui està d´acord amb aquesta afirmació defèn una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.

Jo, personalment estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home té una llibertat que no li pot ser estreta, exceptuant certs casos, per tant si la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.

Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home i així aquest pot obrar sense coacció, però amb responsabilitat, i pugui complir les seves aspiracions i sentir-se satisfet.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

Apunts de classe:

- És un delsm màxims exponents del existencialisme.

- També ho són Heidegger i Jasper.

- Va ser el filòsof de la llibertat.

- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.

- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

- Obra destacada: la nàusia.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A FAVOR

-Podem expressar el nostre pensament.

- Tenim des que naixem fins que morim.

- És una condemna irremeiable per a l´home
i li permet fet allò que vulgui.

EN CONTRA

-No totes les persones gaudeixen de la
mateixa llibertat externa.

-La llibertat va lligada a la responsabilitat
I no tothom la té.

-Un no és lliure per escollir en quin lloc
o sota quin cos néixer.

Definicions de diferents tipus de falàcies

1. Preguntes complexes:

Es tracta de quan algú fa una pregunta que pressuposa una mica que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar

2. Argument ad ignorantiam
Consisteix en afirmar la veritat d'una proposició només perquè no s'ha provat la seva falsedat o bé per afirmar la seva falsedat per no haver-se pogut provar com a veritable.

3. Argument circular

Consisteix en preguntat el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament .

4. Argument Ad hominem
Es tracta de desacreditar una font d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

5. Argument d´autoritat
Es comet quan es tracta d'utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible

6. Argument Ad baculum
Es comet quan s'empra la força o la intimidació en lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

7. Argument ad poulum
Es comet quan es juga amb els sentiments populars, o es diu als oïdors el que aquests volen escoltar. (Conegut també com Fal·làcia del mal ús de la democràcia.)

8.Argument ex populo
Consisteix a defensar un determinat argument al·legant que tot el món està d'acord amb ell.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc
Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps

10. Falàcia Genètica.
Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.