Cercar en aquest blog

dijous, 3 de desembre del 2009

Text 12 d´Aristòtil

Títol:
La física d´Aristòtil
Idees principals:
En quest fragment s´en explica mitjançant exemples el trànsit d´un estat a un altre segons Aristòtil; per exemple un no-lletrat esdevé lletrat i un home no-lletrat esdevé home lletrat. És a dir amb aquests exemples intenta explicar la situació inicial d´aquell estat: el terme subjecte de la generació, i la final que és allò que vénen a ésser les coses engendrades. Finalment, conclueix dient que malgrat haver quelcom engendrat no significa que aquest puguir subsistir per obligació, i com exemple esmenta el cas de la subsisció de l´home.
Comentari
Aquest fragment pertany a l´obra d´Aristòtil titulada Física i és un tractat sobre la natura. En aquest fragment Aristòtil ens dóna a entendre que els ésser naturals, com ara nosaltres, tenim un principi de moviment, és a dir que patim canvis, que són inegables que fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat. Si ens fixem, aquest trànsit d´estats es basa en els contraris: de l´home no-lletrat a l´home lletrat. Per tant sense l´existència d´un no en sorgeix l´altre. Mitjançant aquests exenples Aristòtil ens presenta les argumentacions del ésser i no-ésser: primer, l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i menys pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir res. Però d´un ésser relatiu en pot sortir l´ésser. Per això, en aquest fragment se´ns està explicant el moviment a partir de la reflexió següent: el moviment és l´acte d´un ésser en potència en tant que està en potència i que per això, podriem dir, que sempre estem actualitzant potències.

Comparació:
En aquest fragment podem comparar les idees d´Aristòtil amb les d´Heràclit, Plató i fins i tot amb Parmènides. Pel que fa Heràclit, Aristòtil també afirma que el problema del moviment, que propicia el canvi, és el fil conductor de la física. Parla d´un canvi innegable que fa que un estat passi a un altre. L´argument dels contraris provés de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests com per exmple la vida, que sorgia a partir de la mort, i intervé aquest procés cíclic etern. Finalment amb Parmènides, famós per aquella frase: del no res no en pot sortir res coincideix perquè Aristòtil es basa en aquesta reflexió quan explica que l´ésser no pot venir del no-ésser absolut.









dimarts, 1 de desembre del 2009

Què va primer, l´ou o la gallina?

Aquesta qüestió, per a mi, és una de les més difícils de respondre perquè pensant i pensant no puc arribar a cap conclusió: perquè hi hagi gallina, prèviament ha d´haver un ou, però perquè hi hagi un ou ha d´haver una gallina perquè el faci. Per tant per poder orientar com mínim aquesta resposta potser caldria formular unes altres de relacionades per poder anar arribant a petites conclusions.

Primer, la resposta a aquesta pregunta pot tenir dues vies: la primera científica i la segona utilitzant la lògica per mitjà de la doctrina de la filosofia. Des del punt de vista científic no podria aportar cap resposta perquè ni els propis científics ho saben, perquè actualment només hi ha hipòtesis quant a l´origen de la vida, però cap verificada. I des del punt de vista lògic el meu cap fa com una mena de procés ciclíc en el qual prenguta de la resposta és la resposta a la primera però en pregunta, és a dir, d´on surt el ou? de la gallina. I la gallina? de l´ou. Per tant, potser Aristòtil té raó quant diu que el canvi és innegable ja que tota l´estona es passa d´un estat a un altre. I potser aquest equilibri el proporciona la natura i l´home a lo millor no està preparat per adquirir aquesta gran veritat.


Projecte 2: context històric del segle XIX

A principis de segle Napoleó va posar a fi el procès de revolució amb el règim i va intentar sotmetre a tota Europa el domini francès i les idees revolucionàries.

Un cop derrotat l´exercit de Napoleó, les potències europees van tractar d´anul.lar l´obra de la revolució francesa i restaurar l´absolutisme mitjançant el Pacte de Viena.
Quan va ser restaurada la monarquia de Lluí XVIII a França, les potències que havien derrotat a Napoleó es van unir per complir els objectius següents:
-Restaurar l´Antic Règim
-Crear un equilibri entre potències i millorar la seva resistència vers moviments revolucionaris.

Les conseqüències d´aquest pacte van ser el sorgiment de dues forces polítiques originades a la Revolució Francesa i exteses a tota Europea.

El Congrès de Viena no va tenir en compte els desitjos d´unificacií dels alemans i italians i les colònies que estaven sota el domini de Rússia, Àustria, l´Imperi Otomà i´l´est d´Europa van voler independitzar-se i hi havia continues guerres i revoltes.

El nacionalisme va contribuir al quebrament de l´onada de la restauració.

El 1848 va ser un període de revolucions que van convulsionar Europa. Primer, la burgesia defensava idees nacionalistes i liberals que es van unificar en aquesta ocasió amb inquietuts socials i els plantejaments democràtics de la nova classe començava a adquirir força.

Les males collites de 1847 van fer pujar els preus dels productes agrícoles i es va extendre la fam i les malalties que unides a la crisi industrial a causa d´un excès de producció i l´atur va pujar.

La pobresa i l´atur van fer que els obrers es movilitzessin i van sorgir els primers socialistes: Blanc, Blanqui i Proudhom.

L´imperialisme va sorgir cap a finals del segle S.XIX, el desenvolupament capitalista i la necessitat de grans potències d´exportatr productes i capital.

Les causes de l´expansió colonial van ser:
- el desenvolupament del gran capitalisme que volien matèries primes i obrir nous mercats.
- pressió demogràfica
- factors culturals i ideològics
- altres interessos polítics

Aquí us deixo un video explicatiu: la vida social durant el segle XIX