Títol:
Cada cosa neix del seu contrari
Idees principals:
Tot allò que neix, tant si és animal, vegetal o humà té un contrari que és la mort. Un exemple seria el bell, que és contrari al lleig. Sòcrates vol demostrar en aquest diàleg si tot allò que té un contrari és crea a partir dels seu propi contrari, de manera que posa un exemple sobre la relació entre un objecte gran o petit segons amb el que es compari, ja que hi ha un contrari. Però també destaca el procés que hi ha entre aquests contraris, que en el cas esmentat anteriorment és el creixement o la disminució. A continuació, Sòcrates parla de la vida com a contrària de la mort, del estar despert com a contrari del estar dormint utilitzant els mateixos arguments, fins que fa arribar als seus interlocutors la conclusió següent: dels morts neixen les coses vives i viceversa de tal manera que la natura estableix aquest equilibri i així no quedar-se coixa.
Idees principals:
Tot allò que neix, tant si és animal, vegetal o humà té un contrari que és la mort. Un exemple seria el bell, que és contrari al lleig. Sòcrates vol demostrar en aquest diàleg si tot allò que té un contrari és crea a partir dels seu propi contrari, de manera que posa un exemple sobre la relació entre un objecte gran o petit segons amb el que es compari, ja que hi ha un contrari. Però també destaca el procés que hi ha entre aquests contraris, que en el cas esmentat anteriorment és el creixement o la disminució. A continuació, Sòcrates parla de la vida com a contrària de la mort, del estar despert com a contrari del estar dormint utilitzant els mateixos arguments, fins que fa arribar als seus interlocutors la conclusió següent: dels morts neixen les coses vives i viceversa de tal manera que la natura estableix aquest equilibri i així no quedar-se coixa.
Comentari:
Sòcrates afirma que tot allò neix s´origina a partir de la mort, i aquesta sorgeix a partir de la vida, de manera que hi ha una mena de procés cíclic en el qual tots aquests estats que tenen un contrari es creen i es desfan gràcies a l´existència del seu propi contrari. És el cas de la vida, que sense la mort, no podria néixer, i per tant no existiria. Per això, Sòcrates, posteriorment, diu que no hem de tenir por a la mort ja que gràcies aquesta tornarem novament a la vida.
Per tant en aquest fragment el filòsof ens explica diversos exemples d´estats que neixen dels seus contraris com el bell i el lleig, el just i el injust. Tots aquests no serien res sense l´existència del seu contrari. A continuació, Sòcrates esmenta la metempsicosi que és una doctrina filosòfica segons la qual transmigren les ànimes després de la mort a altres cossos més o menys perfectes, conforme les actituds i accions de l´existència anterior, concretament ho fa en el moment en el que li diu a Cebes que els morts neixen de les coses vives i li pregunta si les nostres ànimes són a l´Hades, que és l´inframón grec.
Comentari2:
Aquest text és un fragment d´un dels diàlegs platònics que va escriure durant l´època de maduresa, concretament en l´obra anomenada el Fedó.
En aquest fragment s´ens parla d´una sèrie d´arguments platònics sobre l´ànima i la seva immortalitat:
L´argument de la successió de contraris, que fa referència al món heraclità ja que concep la realitat com un procés cíclic que fa que la mort segueixi la vida, i viceversa. De manera que només es pot arribar a una conclusió que és la següent: l´ànima és immortal.
Finalment, també fa referència a l´argument de la participació de l´ànima en la idea de la vida perquè cada cosa participa d´una idea, i per tant aquesta no pot participar de la idea contrària. Per tant, si l´ànima participa de la idea de la vida i de la mort la conclusió a la que es pot arribar és que novament, l´ànima és immortal.
Sòcrates afirma que tot allò neix s´origina a partir de la mort, i aquesta sorgeix a partir de la vida, de manera que hi ha una mena de procés cíclic en el qual tots aquests estats que tenen un contrari es creen i es desfan gràcies a l´existència del seu propi contrari. És el cas de la vida, que sense la mort, no podria néixer, i per tant no existiria. Per això, Sòcrates, posteriorment, diu que no hem de tenir por a la mort ja que gràcies aquesta tornarem novament a la vida.
Per tant en aquest fragment el filòsof ens explica diversos exemples d´estats que neixen dels seus contraris com el bell i el lleig, el just i el injust. Tots aquests no serien res sense l´existència del seu contrari. A continuació, Sòcrates esmenta la metempsicosi que és una doctrina filosòfica segons la qual transmigren les ànimes després de la mort a altres cossos més o menys perfectes, conforme les actituds i accions de l´existència anterior, concretament ho fa en el moment en el que li diu a Cebes que els morts neixen de les coses vives i li pregunta si les nostres ànimes són a l´Hades, que és l´inframón grec.
Comentari2:
Aquest text és un fragment d´un dels diàlegs platònics que va escriure durant l´època de maduresa, concretament en l´obra anomenada el Fedó.
En aquest fragment s´ens parla d´una sèrie d´arguments platònics sobre l´ànima i la seva immortalitat:
L´argument de la successió de contraris, que fa referència al món heraclità ja que concep la realitat com un procés cíclic que fa que la mort segueixi la vida, i viceversa. De manera que només es pot arribar a una conclusió que és la següent: l´ànima és immortal.
Finalment, també fa referència a l´argument de la participació de l´ànima en la idea de la vida perquè cada cosa participa d´una idea, i per tant aquesta no pot participar de la idea contrària. Per tant, si l´ànima participa de la idea de la vida i de la mort la conclusió a la que es pot arribar és que novament, l´ànima és immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada