Títol:
El pensament és l´ésser
Idees principals:
L´autor diu que només hi ha 2 vies de recerca pensables i arriba a la conclusió de que no pots conèixer el que no és. Posteriorment, afirma que pensar i ésser són el mateix. Després parla de la negació del moviment, com jo farà posteriorment Zenó [?]. Parla també de la indiferència del lloc per on començar, si al cap i a la fí hi acabarem tornant. Creu que els homes considerem l´ésser i el no-ésser com el mateix.
Comentari:
L´autor ens introdueix en la via de la veritat per tractar sobre l´ésser i tot el que podem conèixer d´ell perquè ell fa una afirmació sobre l´ésser amb la justícia segons aquest criteri. També, conclueix el final del primer fragment amb la frase "Ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar." En el segon fragment diu que només hi ha realitat que és l´ésser i és immutable, per tant és realitza el monisme ontològic. En el tercer fragment afirma que l´ésser és inengrendrable i indestructible ja que no pot morir perquè és perfecte. Finalment, l´autor conclueixs el text dient que els homes creuen que l´ésser i no ésser són considerats el mateix, quan al seu parer no ho són.
Comparació:
La diferència més destacable dels fragments de Parmènides amb altres fragments d'altres autors és que el primer creu que només hi ha una relaitat perquè l'esser és immutable, que no canvia. Però Anaximandre creu el contrari. Aquest últim afirma que tor canvia, és a dir, que de l'apeiron surt la relaitat, després aquesta realitat torna a l'apeiron i després tornar a emergir, i així, succesivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada