La societat i l´estat segons Marx

Títol

L´estat modern i l´estat de l´antiguitat

Resum

El reconeixement de l´esclavitud en l´època antiga i el reconeixemnt del drets morals en l´estat modern tenen la mateixa significació. La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu d´aquesta mentre que en l´estat de l´antiguitat era l´esclavitud.

Comentari

Segons l´autor, el reconeixement dels drets humans en l´estat modern té el mateix nivell de importància i valor que el reconeixement de l´esclavitud en l´estat de l´antiguitat. Pel que fa aquesta afirmació, hi estic totalment d´acord perquè la societat es basava gairebé en un poder absolut, és a dir, només havia uns pocs que tenien aquest i poder i la resta, que era la majoria de la població, es sotmetia a aquest poder fins al punt d´esclavitzar-se per aquell sobirà o givernador, quedant totalment exclosa de qualsevol dret. Avui dia, la situació ha canviat totalment, perquè ara teòricament tots som iguals davant la llei i la justícia, sense tenir importància el lloc d´origen i la classe social de l´individu, i la majoria gaudim d´uns drets mínims, però exceptuant algunes persones que viuen en determinades regions del món.

Respecta la frase: La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu de la societat civil, és a dir, l´individu independent dels altres i amb un únic vincle que és l´interès privat i esclau del treball assalariat estic d´acord perquè crec que aquesta base de l´estat modern és el conjunt de persones que es troben en la categoria de ciutadans i aque actuen de forma col.lectiva a l´hora de prendre decisions públiques., tot i què la majoria de vegades actuem en benefici propi, mogut per aquest interès privat.

Videos

Hem començat la part de ciutadania (tema 13) i he vist aquests videos

i crec que resoldrà alguns dels nostres dubtes.

♦Doc 3 pàg 214

Ciutadania democràtica

De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres, també els marginats, siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no discriminat.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè tothom ha d´admetre una determinada nacionalitat, i així se´l podrà reconèixer unes arrels i drets.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?

Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?

L´autor és partidari d´acceptar altres cultures que no siguin les nostres, però no barrejar-les.

Llavors, aquests modes d´entendre la democràcia són excloents, sobretot, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que han de limitar fets, tradicions i festivitats de la seva cultura perquè els habitants d´aquest nou territori tenen la seva pròpia cultura.

*el text és de Habermas, si voleu saber més sobre aquest filòsof alemany cliqueu AQUÍ