Cercar en aquest blog

diumenge, 26 d’abril del 2009

Dilemes morals

Dilema 2

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que tots els treballadors d´aquesta empresa que es dedica a la tala d´arbres, i totes les empreses contaminants del món, haurien de deixar aquesta feina, però com és poc possible, per no dir impossible, la meva opinió és que hauria de continuar treballant en aquesta feina i així la seva família no patiria les conseqüències.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, però tothom hauria de prometre sacrificar-se i reciclar més, contaminar menys... Perquè el resultat serà positiu si tots ens ho proponem.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això generaria pobresa a nivell general en tota la població i provocaria migracions cap a les ciutats. És com unpeix que es menja la cua, les conseqüències a curt i a llarg termini serien molt negatives econòmicament per tot un país.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs traslladar algunes fàbriques (que no es dediquin a la tala d´arbres i altres) a aquests pobles.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tots, perquè aquesta responsabilitat és una balança on l´acció del govern i els individus ha d´estar equil.libri.

6. Què hi diria un utilitarista?
Doncs que s´hauria de continuar amb la tala, perquè hi ha un gran nombre d´individus que es beneficien. I un representant de l´ètica dialògica? Traslladar treball a aquests pobles perquè els treballadors que es dediquen a la tala d´arbres deixin aquest ofici i es dediquin a una altra cosa que no perjudiqui a la natura.


Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li


Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys
-Podrà ser feliç
Si no li puja la nota
-No arribarà a la carrera que ell vol fer
i per tant no serà feliç.
-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat
no li ha servit per l´ho que ell volia.


2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Sí qua a vegades la justícia s´imposa a la felicitat.







dijous, 23 d’abril del 2009

Definicions del tema 10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica:
és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

dimecres, 15 d’abril del 2009

♦Doc 9 pàg 200

La persona té dignitat

Títol
La moralitat posseeix dignitat

Resum
En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari
En aquest text, l´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per un equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Per exemple, les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.

dimarts, 14 d’abril del 2009

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

L´afirmació a aquesta pregunta, varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a aquella persona que al llarg de la seva vida realitza una recerca constant per trobar respostes a aquelles qüestions que es planteja i que és conscient de què no es pot saber tot, i per això es creu insatisfeta. Però jo penso que dins de la insatisfacció de saber que només som una milèsima part de l´univers i que la nostra existència i activitat l´afectarà mínimament, hi ha una satisfacció al veure que gràcies a persones que observen i investiguen tot allò del que dubten, cada cop estem més aprop de trobar resposta a més preguntes, ja que la història ha demostrat que l´home és un ésser amb conviccions i que sempre ha mostrat interés per tot allò que li envolta. Per això, jo estic d´acord amb l´afirmació.
¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?