♦Doc 1 pàg 120

Títol

Característiques de l´individualisme

Idees

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Anàl.lisi

Aquest fragment adaptat de Machpherson és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions del tema 2

• Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
• Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
• Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
• Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
• Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
• Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
• Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
• Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
• Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
• Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
• Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
• Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
• Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
• Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
• Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
• Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
• Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
• Evidència sensible:
• Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
• Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
• Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
• Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
• Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
• Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
• Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

El virtual és real? Segons la meva opinió, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta seria una altra pregunta. " Quin és el límit de la nostra realitat?" és a dir, si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'una novel.la s'inventa un personatge, aquest és virtual, peró si l'autor escriu al final de l'obra que els personatges són reals, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu l'escriptor, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que la qüestió final és la següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?

♦Doc 9 pàg45

Primera qüestió

Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

Segona qüestió
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

Tercera qüestió

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

Quarta qüestió

Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.