De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

Des del meu punt de vista, és gairebé impossible arribar a assolir la convivència entre les cultures perquè moltes d’elles creuen i defensen que els seus ideals i valors són més autèntics i purs. A més entre algunes cultures, hi ha diferències tan grans que seria molt difícil arribar a un consens entre aquestes. Per exemple, la meva cultura, teòricament, defèn la democràcia i la igualtat entre tots els individus. Però altres, creuen que, per exemple, la dona no té dret a una educació i que ha de dur vel. Fins i tot creuen que no s’ha d’abolir la lapidació. Si jo, estic totalment en contra d’aquest ideals com puc arribar assolir aquesta convivència amb una persona que sí els defèn?. Però tampoc puc dir que la meva cultura és la millor perquè com he dit abans, teòricament , la cultura occidental defèn la vida i els ideals de les persones, però hi ha països, com EEUU, que exerceixen la pena de mort, i per tant estan falten al dret a la vida.
Com a conclusió, crec que només podrien assolir la convivència entre cultures, eliminant-les per començar de nou.
Però con he dit abans això és impossible, perquè tota cultura genera perjudicis que en fan jutjar a les persones des del punt de vista de la nostra cultura.

Huntington: Xoc de civilitzacions

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

L'obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

esquemes de l´antropologia cultural

No es veu clar per defectes del document. Si algú els vol veure, que m´ho demani a classe :)

♦Doc 1 pàg 120

Títol

Característiques de l´individualisme

Idees

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Anàl.lisi

Aquest fragment adaptat de Machpherson és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions del tema 2

• Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
• Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
• Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
• Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
• Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
• Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
• Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
• Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
• Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
• Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
• Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
• Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
• Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
• Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
• Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
• Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
• Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
• Evidència sensible:
• Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
• Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
• Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
• Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
• Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
• Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
• Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

El virtual és real? Segons la meva opinió, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta seria una altra pregunta. " Quin és el límit de la nostra realitat?" és a dir, si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'una novel.la s'inventa un personatge, aquest és virtual, peró si l'autor escriu al final de l'obra que els personatges són reals, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu l'escriptor, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que la qüestió final és la següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?

♦Doc 9 pàg45

Primera qüestió

Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

Segona qüestió
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

Tercera qüestió

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

Quarta qüestió

Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.

♦Doc 8 pàg 43

Títol

És el mateix veritat, realitat i concordança?

Idees

Aquest text de Heidegger, parla sobre el concepte de la veritat. Aquest és el que fa cert ho que és cert. I ho que és cert, és real. Aquests conceptes els explica l´autor amb diversos exemples. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb ho que anuncia, és a dir, que concorda. Però també concorda la proposició. Cert i veritat són sinònims de concordar.

Comentari

Aquest text es basa en la fenomenologia, o fins i tot en una ideologia però molt suau, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte (per tan aquesta part seria la idealista). Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

*clica aquí i podràs veure un resum sobre la filosofia segons Heidegger

♦Doc 5 pàg 40

Titol

Existeix l´autèntica realitat?

Idees

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica com el concepte de realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

Comentari

Aquest text es basa en en el prespectivisme, ja que l´autor demostra amb l´exemple les diferents realitats ( dels dos homes) debut a les seves posicions, és a dir, ens vol mostrar que hi ha tantes realitats com éssers, cultures, èpoques, etc. I que l´autèntica realitat, seria la unió de totes les realitats possibles, i l´autor en el exemple representa aquesta realitat en un tercer paisatge que no es troba sota les condicions que els atres dos. A més, José Ortegay Gasset assegura que cada ésser és insustituïble per a la recerca de la veritat ja que cadascún té una perspectiva diferent de la realitat. I si en faltés una, la realitat autèntica no seria possible.

Perspectivisme-dogmatisme-escepticisme

El perspectivisme defensa que hi ha tantes realitats com éssers, ja que cadascún té punts de vista diferents, per tant una realitat és tan certa com un altres des d´un punt diferent, ja que l´observa un altres ésser. En canvi, el dogmatisme es basa en l´afirmació de la veritat de l´existència absoluta. Creu que hi ha veritats indiscutibles, és a dir, això és veritat i punt. L´escepticisme considera inpossible obtenir coneixements fiables, i és una posició que defensa que no es pot arribar a conèixer la realitat, és a dir, creu que no tenim cap veritat.

Fotografia de l´autor

Podem arribar a conèixer?

Des del meu punt de vista, classificaria aquesta pregunta com a última perquè sincerament, jo no li veig la resposta. Però si que es podria plantejar des de diferents perspectives segons el concepte que tingui una persona sobre “conèixer”. Jo m´el plantejo de la forma següent: a partir dels sentits transmeto informació sobre la realitat a l´enteniment , i aquest s´encarrega d´el.laborar respostes per mitjà de l´ús de la raó. I un cop tinc la meva resposta el.laborada, la comparo amb l´exterior. Però el problema, és que jo no sé si els meus sentits capten l´autèntica realitat, ja que fins i tot em podria plantejar si aquesta és, amb certesa, tal i com la sento i no pas diferent. Per tant la meva conclusió és: si els sentits capten l´autèntica realitat podré arribar a conèixer, però en cas contrari no hi podré. El problema és que, com tenim nosaltres la certesa de que la realitat és així, tal i com la sentim? Aquesta pregunta, per mi no té resposta i per això si no puc saber com és la realitat, no puc arribar a conèixer.

fotografia: Aristòtil, un dels primers filòsofs

♦Doc10 pàg 28

Idees

L´objectiu de la filosofia és aclarir dubtes que crein confusió.

Aquesta no es una teoria, sinó una activitat i el seu resultat d´aquesta

són els enunciats, és a dir les proposicions filosòfiques.

Títol

La funció de la filosofia.

Comentari

L´autor defensa el mètode analiticolingüístic, concretament l´anàlisi formal ja que defensa que a la filosofia li pertoca aclarir la lògica dels pensaments, ja que Wittgenstein creu que el llenguatge no ha de crear ambigüitat i que tota la filosofia es redueix al llenguatge. Va formular una gran frase: "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món".

Comentari de l´ultima frase: "La filosofia ha d´aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d´una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos".

Aquesta frase significa que a la filosofia li pertoca aclarir amb precisió els pensaments confusos.

*clica aquí per poder veure els títols de les obres més importants de l´autor

L. Wittgenstein

Definicions del primer tema

• Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.
• Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigoroós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
• Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
• Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
• Mètode: són els passos que és segueixen per aaribar a uns objectius.
• Axioma: principis fonamentals indemostrables.
• Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars. Ex: els planetes.
• Hipòtesi: és una suposició no probada.
• Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
• Teoria: és un conjunt de lleis.
• Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
• Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
• Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
• Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
• Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
• Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
• Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
• Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
• Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
• Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

Esquema del tema 1

pd: no he pogut fer-ho a mida més gran, però si algú vol veure-ho que m´ho demani i li

ensenyo a classe.

Comentari de text de Xavier Zubiri

Primera qüestió

Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L´home és materialista i no autoreflexiona, només es qüestiona les preguntes del dia a dia i no les últimes, és a dir, aquelles que probablement no tinguin respota o costi moltíssim trobar-la.

Les conseqüències: així l´home es torna superficial.

Segona qüestió

Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Sí, i constantment. Intento reflexionar sobre les meves decisions, aquelles que em determinaran per a tota la meva vida i si hi ha algo que em qüestiono freqüenment és la rutina diària, és a dir, si tot l´esforç que estic fent ara tindrà una recompensa en un futur o és la meva obligació de complir-la d´aquesta manera i per això m´he d´esforçar encara més si vull aconseguir allò que em motiva realment.

Tercera qüestió

Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat de l´home, primer va lo material i després lo espiritual.

*clica aquí per veure extensament la vida i obra del autor

♦ Pàgina 31 nº1

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho

-Un científic que ha guanyat un premi Nobel.

Penso que no és savi, perquè aquesta persona només sap molt d´un tema en concret en la ciència, però potser en altres matèries no.

-Una persona vella que ha viscut molts anys.

Crec que tampoc és savia, perquè aquesta persona només te una saviesa quotidiana, però no intelectual o cultural.

-Un artista reconegut pels crítics.

És el mateix cas que el científic.

-Una persona que té 3 carreres.

Només sap a prunditat el que ha estudiat, però no sabrà altres coses.

-Una persona feliç.

Crec que la felicitat és una utopia i per tant la persona feliç no existeix.

Però si fos el contrari, la definició de felicitat seria la persona feliç.

♦Doc 4 de la pàgina 20

♦Què tenen en comú els diversos pasos del mètode hipoteticodeductiu? Indica en quins predomina la inducció i en quins la deducció.
Les lleis es basen en unes hipòtesis que s´han de poder comprovar o contradir (lliure) i la teoria es forma a partir de les lleis (agrupació)

comú: que sense hipòtesi no existirien i no podrien avançar ni les lleis ni les teories.

♦Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis.

teoria dels cossos de Newton

1ra llei: Si s´aplica una força a un objecte provocant-li un moviment, sempre hi haurà una força de fricció oposada a l moviment que s´ha fet

2na llei: Fòrmula -> F=m*a

3ra llei: Si un cos A aplica una força a un cos B, aquest li tornarà al cos A una força amb la mateixa intensitat.

Defininicions, part de ciutadania

• Ciutadà: persona que forma part de la societat amb uns drets i deures.
• Política: sistema de govern a l´hora de governar.
• Democràcia: sistema polític on el poder rau en el poble.
• Tirania: poder d’una persona que pren decisions sobre el poble però sense el poble
• Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada, ex: educació...
• Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.
• Individualisme: teoria que diu que va abans l’individu que la societat. Defensa la
  la llibertat.
• Socialisme: política que lluita pels ciutadans i el benestar social. La societat és anterior
  a l´individu. Defensa la igualtat.
• Justícia : valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca.
• Poder: autoritat que mana, domina i influeix sobre la gent.
• Amòmic: que no respecta la llei.

Conclusions de la filosofia

La filosofia és una doctrina que t´ajuda a veure i pensar les coses des de punts de vista diferents. Quan ens fem una pregunta del nostres dia a dia o fins i tot de problemes matemàtics, es poden trobar respostes i la gran majoria només en tenen una o un parell. Però en el camp de la filosofia és diferent, ja què moltes de les preguntes que ens formulen, tenen com a resposta altres preguntes que fins i tot ens fan dubtar encara més.
Com no hi ha una resposta concreta per cada pregunta ja que la gran majoria de vegades hi ha diverses teories i conceptes que no es poden demostrar físicament i cal fer un gran esforç amb la imaginació, per exemple amb la causa de l´origen de l ´Univers. Potser la filosofia no utlitza eqüacions,sumes, restes... però si és ben cert que ha ajudat a molts científics a plantejar-se i a veure els seus experiments i problemes des de un altre punt de vista i això els ha ajudat en el camp de la investigació. És a dir que la filosofia es pot aplicar perfectament a la ciència. Finalment crec que aquesta doctrina ajuda a els qui la utlitzen a pensar per si mateixos i no per idees imposades que avui dia hi ha a la societat.