Definicions del tema 10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.

Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.

Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.

Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)

Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.

Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.

Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.

Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

♦Doc 9 pàg 200

La persona té dignitat

Títol

La moralitat posseeix dignitat

Resum

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.

La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

En aquest text, l´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per un equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.

Per exemple, les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.

Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.

Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

L´afirmació a aquesta pregunta, varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a aquella persona que al llarg de la seva vida realitza una recerca constant per trobar respostes a aquelles qüestions que es planteja i que és conscient de què no es pot saber tot, i per això es creu insatisfeta. Però jo penso que dins de la insatisfacció de saber que només som una milèsima part de l´univers i que la nostra existència i activitat l´afectarà mínimament, hi ha una satisfacció al veure que gràcies a persones que observen i investiguen tot allò del que dubten, cada cop estem més aprop de trobar resposta a més preguntes, ja que la història ha demostrat que l´home és un ésser amb conviccions i que sempre ha mostrat interés per tot allò que li envolta. Per això, jo estic d´acord amb l´afirmació.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

♦Doc 3 pàg 195

Obrar conforme a la virtut més perfecta

Títol

La funció pròpia de l´home és l´activitat de l´ànima

Resum

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza bé segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà é una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural, perquè aquest creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als alstres.

Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és la contemplació, és a dir, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

Saps diferenciar entre...?

Quines són les vostres respostes vers les preguntes que apareixen en el dibuix?

Ningú fa el mal sabent que ho fa?

Jo crec que les persones actuen influenciats per uns prejudicis que són implantats durant la infància en el si d´una família. És a dir, en aquesta etapa de la vida, una persona adquireix com a propis uns ideals morals i i idees. I posteriorment actua segons aquestes. Però, segons el meu criteri, és aquí on hi ha un problema, no tots estem educats amb els mateixos ideals i idees, i per tant la visió dels nostres és diferent, perquè arribats a aquest punt s´obre un interrogant: el fi justifica els medis? Hi ha gent que creu que si, perquè pensen que el fi és el que conta, i no els mitjans, per tant aquest tipus de gent que afirma aquesta qüestió no els hi importa el que hi ha davant del seu objectiu. En canvi, els que estan en contra d´aquesta qüestió creuen que el que conta és el fi però també tenen en compte els mitjans. Per tant, si una persona que creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´x manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes, i potser sí que estarà actuant malament però realment no ho sap. És el cas de persones que desgraciadament s´han criat en un ambient de violència o en grups molt radicals i que no dubtaran en usar aquesta violència per aconseguir allò què volen perquè han crescut amb l´idea de que el fi justifica els mitjans. I quan una persona és madura crec que és impossible fer que canviï totalment de forma de pensar, tot i que també se li pot modificar una mica la seva conducta. Per tant la meva conclusió és que en general ningú fa el mal, sabent que ho fa, tot i que hi ha una mínima part de la població que actua de forma incorrecta i que n´és conscient però que ho fa perquè es senten insatisfets i tenen un buit que necessiten omplir i no saben com.

El 18 de març ens anem de viatge!!