La societat i l´estat segons Marx

Títol

L´estat modern i l´estat de l´antiguitat

Resum

El reconeixement de l´esclavitud en l´època antiga i el reconeixemnt del drets morals en l´estat modern tenen la mateixa significació. La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu d´aquesta mentre que en l´estat de l´antiguitat era l´esclavitud.

Comentari

Segons l´autor, el reconeixement dels drets humans en l´estat modern té el mateix nivell de importància i valor que el reconeixement de l´esclavitud en l´estat de l´antiguitat. Pel que fa aquesta afirmació, hi estic totalment d´acord perquè la societat es basava gairebé en un poder absolut, és a dir, només havia uns pocs que tenien aquest i poder i la resta, que era la majoria de la població, es sotmetia a aquest poder fins al punt d´esclavitzar-se per aquell sobirà o givernador, quedant totalment exclosa de qualsevol dret. Avui dia, la situació ha canviat totalment, perquè ara teòricament tots som iguals davant la llei i la justícia, sense tenir importància el lloc d´origen i la classe social de l´individu, i la majoria gaudim d´uns drets mínims, però exceptuant algunes persones que viuen en determinades regions del món.

Respecta la frase: La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu de la societat civil, és a dir, l´individu independent dels altres i amb un únic vincle que és l´interès privat i esclau del treball assalariat estic d´acord perquè crec que aquesta base de l´estat modern és el conjunt de persones que es troben en la categoria de ciutadans i aque actuen de forma col.lectiva a l´hora de prendre decisions públiques., tot i què la majoria de vegades actuem en benefici propi, mogut per aquest interès privat.

Videos

Hem començat la part de ciutadania (tema 13) i he vist aquests videos

i crec que resoldrà alguns dels nostres dubtes.

♦Doc 3 pàg 214

Ciutadania democràtica

De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres, també els marginats, siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no discriminat.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè tothom ha d´admetre una determinada nacionalitat, i així se´l podrà reconèixer unes arrels i drets.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?

Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?

L´autor és partidari d´acceptar altres cultures que no siguin les nostres, però no barrejar-les.

Llavors, aquests modes d´entendre la democràcia són excloents, sobretot, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que han de limitar fets, tradicions i festivitats de la seva cultura perquè els habitants d´aquest nou territori tenen la seva pròpia cultura.

*el text és de Habermas, si voleu saber més sobre aquest filòsof alemany cliqueu AQUÍ

Dilemes morals

Dilema 2

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que tots els treballadors d´aquesta empresa que es dedica a la tala d´arbres, i totes les empreses contaminants del món, haurien de deixar aquesta feina, però com és poc possible, per no dir impossible, la meva opinió és que hauria de continuar treballant en aquesta feina i així la seva família no patiria les conseqüències.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però tothom hauria de prometre sacrificar-se i reciclar més, contaminar menys... Perquè el resultat serà positiu si tots ens ho proponem.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè això generaria pobresa a nivell general en tota la població i provocaria migracions cap a les ciutats. És com unpeix que es menja la cua, les conseqüències a curt i a llarg termini serien molt negatives econòmicament per tot un país.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Doncs traslladar algunes fàbriques (que no es dediquin a la tala d´arbres i altres) a aquests pobles.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots, perquè aquesta responsabilitat és una balança on l´acció del govern i els individus ha d´estar equil.libri.

6. Què hi diria un utilitarista?

Doncs que s´hauria de continuar amb la tala, perquè hi ha un gran nombre d´individus que es beneficien. I un representant de l´ètica dialògica? Traslladar treball a aquests pobles perquè els treballadors que es dediquen a la tala d´arbres deixin aquest ofici i es dediquin a una altra cosa que no perjudiqui a la natura.

Dilema 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li

Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys

-Podrà ser feliç

Si no li puja la nota

-No arribarà a la carrera que ell vol fer

i per tant no serà feliç.

-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat

no li ha servit per l´ho que ell volia.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?

Sí qua a vegades la justícia s´imposa a la felicitat.

Definicions del tema 10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.

Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.

Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.

Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)

Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.

Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.

Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.

Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

♦Doc 9 pàg 200

La persona té dignitat

Títol

La moralitat posseeix dignitat

Resum

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.

La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

En aquest text, l´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per un equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.

Per exemple, les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.

Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.

Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

L´afirmació a aquesta pregunta, varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a aquella persona que al llarg de la seva vida realitza una recerca constant per trobar respostes a aquelles qüestions que es planteja i que és conscient de què no es pot saber tot, i per això es creu insatisfeta. Però jo penso que dins de la insatisfacció de saber que només som una milèsima part de l´univers i que la nostra existència i activitat l´afectarà mínimament, hi ha una satisfacció al veure que gràcies a persones que observen i investiguen tot allò del que dubten, cada cop estem més aprop de trobar resposta a més preguntes, ja que la història ha demostrat que l´home és un ésser amb conviccions i que sempre ha mostrat interés per tot allò que li envolta. Per això, jo estic d´acord amb l´afirmació.

¿Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

♦Doc 3 pàg 195

Obrar conforme a la virtut més perfecta

Títol

La funció pròpia de l´home és l´activitat de l´ànima

Resum

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza bé segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà é una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural, perquè aquest creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als alstres.

Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és la contemplació, és a dir, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

Saps diferenciar entre...?

Quines són les vostres respostes vers les preguntes que apareixen en el dibuix?

Ningú fa el mal sabent que ho fa?

Jo crec que les persones actuen influenciats per uns prejudicis que són implantats durant la infància en el si d´una família. És a dir, en aquesta etapa de la vida, una persona adquireix com a propis uns ideals morals i i idees. I posteriorment actua segons aquestes. Però, segons el meu criteri, és aquí on hi ha un problema, no tots estem educats amb els mateixos ideals i idees, i per tant la visió dels nostres és diferent, perquè arribats a aquest punt s´obre un interrogant: el fi justifica els medis? Hi ha gent que creu que si, perquè pensen que el fi és el que conta, i no els mitjans, per tant aquest tipus de gent que afirma aquesta qüestió no els hi importa el que hi ha davant del seu objectiu. En canvi, els que estan en contra d´aquesta qüestió creuen que el que conta és el fi però també tenen en compte els mitjans. Per tant, si una persona que creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´x manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes, i potser sí que estarà actuant malament però realment no ho sap. És el cas de persones que desgraciadament s´han criat en un ambient de violència o en grups molt radicals i que no dubtaran en usar aquesta violència per aconseguir allò què volen perquè han crescut amb l´idea de que el fi justifica els mitjans. I quan una persona és madura crec que és impossible fer que canviï totalment de forma de pensar, tot i que també se li pot modificar una mica la seva conducta. Per tant la meva conclusió és que en general ningú fa el mal, sabent que ho fa, tot i que hi ha una mínima part de la població que actua de forma incorrecta i que n´és conscient però que ho fa perquè es senten insatisfets i tenen un buit que necessiten omplir i no saben com.