El 18 de març ens anem de viatge!!

*Definicions del tema 9

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.

Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.

Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Cançó: Señora libertad

Creus en el destí?

Jo no crec en el destí perquè pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes, sinó que les pot millorar o empitjorar.

Antigament, la gent creia en el fatalisme, doctrina segons la qual tot és predeterminat pel destí. És a dir qualsevol persona nascuda en una família pobre no podia aspirar a canviar el seu futur, ja que la voluntat dels déus era que acabés morint pobre. Aquest fet implicava que una persona es resignés a lluitar pel que volia i poder ser allò que tant desitjava.

Jo fins i tot, m´atreveixo a dir que aquesta doctrina denega llibertat a les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.

Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre A i B, i agafen B, significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.

Per això, jo els pregunto a totes les persones que creuen en el destí el següent:

-On està la llibertat de l´home si les nostres accions ja han estat predeterminades?

"L´ésser humà està condemnat a ser lliure"

Aquell qui està d´acord amb aquesta afirmació defèn una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.

Jo, personalment estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home té una llibertat que no li pot ser estreta, exceptuant certs casos, per tant si la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.

Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home i així aquest pot obrar sense coacció, però amb responsabilitat, i pugui complir les seves aspiracions i sentir-se satisfet.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

Apunts de classe:

- És un delsm màxims exponents del existencialisme.

- També ho són Heidegger i Jasper.

- Va ser el filòsof de la llibertat.

- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.

- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

- Obra destacada: la nàusia.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A FAVOR

-Podem expressar el nostre pensament.

- Tenim des que naixem fins que morim.

- És una condemna irremeiable per a l´home
i li permet fet allò que vulgui.

EN CONTRA

-No totes les persones gaudeixen de la
mateixa llibertat externa.

-La llibertat va lligada a la responsabilitat
I no tothom la té.

-Un no és lliure per escollir en quin lloc
o sota quin cos néixer.

Definicions de diferents tipus de falàcies

1. Preguntes complexes:

Es tracta de quan algú fa una pregunta que pressuposa una mica que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar

2. Argument ad ignorantiam
Consisteix en afirmar la veritat d'una proposició només perquè no s'ha provat la seva falsedat o bé per afirmar la seva falsedat per no haver-se pogut provar com a veritable.

3. Argument circular

Consisteix en preguntat el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament .

4. Argument Ad hominem
Es tracta de desacreditar una font d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

5. Argument d´autoritat
Es comet quan es tracta d'utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible

6. Argument Ad baculum
Es comet quan s'empra la força o la intimidació en lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

7. Argument ad poulum
Es comet quan es juga amb els sentiments populars, o es diu als oïdors el que aquests volen escoltar. (Conegut també com Fal·làcia del mal ús de la democràcia.)

8.Argument ex populo
Consisteix a defensar un determinat argument al·legant que tot el món està d'acord amb ell.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc
Es comet quan es raona que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps

10. Falàcia Genètica.
Es comet quan es pretén que alguna cosa és «senzillament» o «sols que» el seu gènesi (el seu origen), o quan algú rebaixa alguna cosa a causa de el seu origen humil o poc propici.

Exemple de fal.làcies de la nostra vida qüotidiana

1.Preguntes complexes

En un dels anuncis d´aigua Fontvella una noia li pregunta a una altra per què està tant fantàstica i per què té una pell tant brillant i l´altre li diu:
-Encara no has provat el repte Fontvella 15 dies?
Donant per suposat que la seva companya no ho ha fet perquè sinó estaria tant bé com ella

2. Argument ad ignorantiam

Els autobusos de Barcelona, que seguint la moda dels de Swindon (Anglaterra), porten propaganda amb el lema següent: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”

3. Argument circular

Podria ser la situació en la que es troben molts nens petits quan ha d´aprendre el què es pot fer i el que no. Quan una mare li diu al seu fill que no pot tocar el foc i el nen li pregunta per què i ella ha de respondre perquè fa mal i si el nen pregunta novament el per què d´aquesta raó la mare li respon perquè crema.

4. Argument ad hominem

Quan els pares volen fer entendre als seus fills que avui hi ha molta competència en el món laboral i que per això han de estar molt preparats acadèmicament i molts adolescents volen deixar d´estudiar amb l´excusa de què els pares, molts d´ells no ho han fet, i que per tant ells tampoc volen. Llavors molts pares contesten que s´arrepenteixen de no haver estudiat i que no volen el mateix pels seus fills.

5. Argument d´autoritat

La crema antiarruges de la marca Olay cita en el seu anunci que un laboratori dermatològic independent, és a dir no nombra el seu nom, ha testat deu tipus de cremes diferents i que l´Olay és la millor amb diferència i que per això hauriem de provar-la.

*FES CLICK AQUÍ PER L´ANUNCI d´uns productes per la pell.

6. Argument ad baculum

Els anuncis que fa el govern per mostrar les conseqüències de les drogues per evitar i així també conscienciar l´efecte d´aquestes i la situació en la que acabes si les prens.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

7. Argument ad poulum

Les campanyes publicitàries de productes de bellesa que per mitjà de l´aparició de supermodels volen crear entusiasme, sobretot al sector femení. Quan potser, la majoria de les models que aparèixen en aquestes campanyes estan tant fantàstiques ja que utilitzen altres mètodes. Per exemple la marca Roc promesas cumplidas o L´oreal porqué yo lo valgo.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

8. Argument ex populo

Quan Galileu va dir que la Terra no era plana sinó rodona, va tenir en contra a tothoma ja que afirmaven sense cap prova que aquesta era plana.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc

La marca Danonino amb el lema “arriba, arriba” assegura que el seu producte facilita el creixement dels nens ja que porta molt de calci. Però es clar, també hi ha altres iogurts i llets que porten calci, per tant Danonino no és cap poció màgica.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

♦Doc 2 pàg 139

Títol:

La importància del símbols en l´home

Idees principals:

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. Creu que l´home que medita és depravat, és a dir, pervertit inspirant el gust del mal. A més, menciona que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir creat per l´home.

Definicions del tema 6

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

L´home segons Hobbes i Rousseau

HOBBES

Al principi, l´home és totalment lliure, és a dir, té plenitud de llibertat però com cada persona no pot viure segons les seves normes, perquè sinó tot seria un tot contra tots i només sobreviurien els més forts, es fa un pacte social en el qual s´estableix viure en una societat a canvi de que l´home doni la seva llibertat.
En conclusió, diu que l´home és egoista i dolent.


ROUSSEAU

Afirma que l´home viu en un univers simbòlic i cada cop s´allunya més de la realitat.
A més, afirma que l´home necessita de la societat i viure amb altres individus per poder aspirar i superar els seus defectes. També creu, que l´home va fer un pacte social intercanviant una parta de la seva llibertat a canvi de seguretat.

HOBBES ROUSSEAU

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

Des del meu punt de vista, és gairebé impossible arribar a assolir la convivència entre les cultures perquè moltes d’elles creuen i defensen que els seus ideals i valors són més autèntics i purs. A més entre algunes cultures, hi ha diferències tan grans que seria molt difícil arribar a un consens entre aquestes. Per exemple, la meva cultura, teòricament, defèn la democràcia i la igualtat entre tots els individus. Però altres, creuen que, per exemple, la dona no té dret a una educació i que ha de dur vel. Fins i tot creuen que no s’ha d’abolir la lapidació. Si jo, estic totalment en contra d’aquest ideals com puc arribar assolir aquesta convivència amb una persona que sí els defèn?. Però tampoc puc dir que la meva cultura és la millor perquè com he dit abans, teòricament , la cultura occidental defèn la vida i els ideals de les persones, però hi ha països, com EEUU, que exerceixen la pena de mort, i per tant estan falten al dret a la vida.
Com a conclusió, crec que només podrien assolir la convivència entre cultures, eliminant-les per començar de nou.
Però con he dit abans això és impossible, perquè tota cultura genera perjudicis que en fan jutjar a les persones des del punt de vista de la nostra cultura.

Huntington: Xoc de civilitzacions

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

L'obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

esquemes de l´antropologia cultural

No es veu clar per defectes del document. Si algú els vol veure, que m´ho demani a classe :)

♦Doc 1 pàg 120

Títol

Característiques de l´individualisme

Idees

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Anàl.lisi

Aquest fragment adaptat de Machpherson és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions del tema 2

• Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
• Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
• Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
• Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
• Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
• Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
• Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
• Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
• Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
• Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
• Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
• Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
• Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
• Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
• Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
• Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
• Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
• Evidència sensible:
• Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
• Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
• Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
• Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
• Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
• Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
• Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

El virtual és real? Segons la meva opinió, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta seria una altra pregunta. " Quin és el límit de la nostra realitat?" és a dir, si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'una novel.la s'inventa un personatge, aquest és virtual, peró si l'autor escriu al final de l'obra que els personatges són reals, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu l'escriptor, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que la qüestió final és la següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?

♦Doc 9 pàg45

Primera qüestió

Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

Segona qüestió
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

Tercera qüestió

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

Quarta qüestió

Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.