Exemple de fal.làcies de la nostra vida qüotidiana

1.Preguntes complexes

En un dels anuncis d´aigua Fontvella una noia li pregunta a una altra per què està tant fantàstica i per què té una pell tant brillant i l´altre li diu:
-Encara no has provat el repte Fontvella 15 dies?
Donant per suposat que la seva companya no ho ha fet perquè sinó estaria tant bé com ella

2. Argument ad ignorantiam

Els autobusos de Barcelona, que seguint la moda dels de Swindon (Anglaterra), porten propaganda amb el lema següent: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”

3. Argument circular

Podria ser la situació en la que es troben molts nens petits quan ha d´aprendre el què es pot fer i el que no. Quan una mare li diu al seu fill que no pot tocar el foc i el nen li pregunta per què i ella ha de respondre perquè fa mal i si el nen pregunta novament el per què d´aquesta raó la mare li respon perquè crema.

4. Argument ad hominem

Quan els pares volen fer entendre als seus fills que avui hi ha molta competència en el món laboral i que per això han de estar molt preparats acadèmicament i molts adolescents volen deixar d´estudiar amb l´excusa de què els pares, molts d´ells no ho han fet, i que per tant ells tampoc volen. Llavors molts pares contesten que s´arrepenteixen de no haver estudiat i que no volen el mateix pels seus fills.

5. Argument d´autoritat

La crema antiarruges de la marca Olay cita en el seu anunci que un laboratori dermatològic independent, és a dir no nombra el seu nom, ha testat deu tipus de cremes diferents i que l´Olay és la millor amb diferència i que per això hauriem de provar-la.

*FES CLICK AQUÍ PER L´ANUNCI d´uns productes per la pell.

6. Argument ad baculum

Els anuncis que fa el govern per mostrar les conseqüències de les drogues per evitar i així també conscienciar l´efecte d´aquestes i la situació en la que acabes si les prens.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

7. Argument ad poulum

Les campanyes publicitàries de productes de bellesa que per mitjà de l´aparició de supermodels volen crear entusiasme, sobretot al sector femení. Quan potser, la majoria de les models que aparèixen en aquestes campanyes estan tant fantàstiques ja que utilitzen altres mètodes. Per exemple la marca Roc promesas cumplidas o L´oreal porqué yo lo valgo.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

8. Argument ex populo

Quan Galileu va dir que la Terra no era plana sinó rodona, va tenir en contra a tothoma ja que afirmaven sense cap prova que aquesta era plana.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc

La marca Danonino amb el lema “arriba, arriba” assegura que el seu producte facilita el creixement dels nens ja que porta molt de calci. Però es clar, també hi ha altres iogurts i llets que porten calci, per tant Danonino no és cap poció màgica.

*FES CLICK AQUÍ PER VEURE L´ANUNCI

♦Doc 2 pàg 139

Títol:

La importància del símbols en l´home

Idees principals:

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. Creu que l´home que medita és depravat, és a dir, pervertit inspirant el gust del mal. A més, menciona que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir creat per l´home.

Definicions del tema 6

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

L´home segons Hobbes i Rousseau

HOBBES

Al principi, l´home és totalment lliure, és a dir, té plenitud de llibertat però com cada persona no pot viure segons les seves normes, perquè sinó tot seria un tot contra tots i només sobreviurien els més forts, es fa un pacte social en el qual s´estableix viure en una societat a canvi de que l´home doni la seva llibertat.
En conclusió, diu que l´home és egoista i dolent.


ROUSSEAU

Afirma que l´home viu en un univers simbòlic i cada cop s´allunya més de la realitat.
A més, afirma que l´home necessita de la societat i viure amb altres individus per poder aspirar i superar els seus defectes. També creu, que l´home va fer un pacte social intercanviant una parta de la seva llibertat a canvi de seguretat.

HOBBES ROUSSEAU

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

Des del meu punt de vista, és gairebé impossible arribar a assolir la convivència entre les cultures perquè moltes d’elles creuen i defensen que els seus ideals i valors són més autèntics i purs. A més entre algunes cultures, hi ha diferències tan grans que seria molt difícil arribar a un consens entre aquestes. Per exemple, la meva cultura, teòricament, defèn la democràcia i la igualtat entre tots els individus. Però altres, creuen que, per exemple, la dona no té dret a una educació i que ha de dur vel. Fins i tot creuen que no s’ha d’abolir la lapidació. Si jo, estic totalment en contra d’aquest ideals com puc arribar assolir aquesta convivència amb una persona que sí els defèn?. Però tampoc puc dir que la meva cultura és la millor perquè com he dit abans, teòricament , la cultura occidental defèn la vida i els ideals de les persones, però hi ha països, com EEUU, que exerceixen la pena de mort, i per tant estan falten al dret a la vida.
Com a conclusió, crec que només podrien assolir la convivència entre cultures, eliminant-les per començar de nou.
Però con he dit abans això és impossible, perquè tota cultura genera perjudicis que en fan jutjar a les persones des del punt de vista de la nostra cultura.

Huntington: Xoc de civilitzacions

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

L'obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

esquemes de l´antropologia cultural

No es veu clar per defectes del document. Si algú els vol veure, que m´ho demani a classe :)