Idees principals:
L´autor, David Hume, fa una distinció entre dos tipus de filosofia. Una, coneguda com a filosofia fàcil, considera que l´home està influït en les seves aprecions pel gust i sentiment quan persegueix un objecte, i l´altra filosofia, la filosofia abstracta, considera a l´home com a un ésser racional. A més, l´autor critica el mal ús de la filosofia.
A continuació, aprofundint en la filosofia abstracta, l´autor fa una altra distinció, en aquest cas entre les impressions i les idees. Les impressions necessiten ser classificades sota un terme o vocable general, i les idees són les percepcions menys vives.
Títol:
Les crítiques de Hume sobre el pensament modern
Comentari:
Hume, filòsof empirista, va basar la seva filosofia en la investigació sobre l´enteniment humà. Primer, tal i com podem observar en el text, fa una distinció entre 2 tipus de filosofia: la fàcil i l´abstracta. L primera es centra en l´acció humana, de fet afirma que l´ésser humà està fet per actuar i que està influït en les seves apreciacions pel gust i el sentiment quan persegueix un objecte. Així doncs, aquesta filosofia és una filosofia senzilla, clara i accessible, que pot arribar a tothom. En canvi, la segona filosofia, és abstracta i es centra totalment en l´enteniment perquè segons Hume, cal dirigir l´enteniment o raó perquè l´ésser humà està fet per pensar.
En el segon fragment, l´autor ens fa una introducció a la seva teoria del coneixement i fa novament una distinció, però aquest cop entre dues espècies diferents que són: les impressions i les idees. Les impressions són classificades sota un terme, en un o diversos idiomes. Amb el terme impressió, podem entendre les nostres percepcions més vives tal i com es diu en el fragment com ara: quan oïm, veiem, estimem, etc. Aquestes percepcions entren amb més força que les idees i amb més intensitat.
En canvi les idees, són com còpies d´aquestes impressions.
En conclusió, tothom pot distingir les idees de les percepcions i tots els materials provenen de sensacions externes o internes.
Comparació:
David Hume era un filòsof escocès empirista, amic de Rosseau i que participà en la política. La seva obra més important l´escribí de jove i és coneguda amb el títol: El tractat sobre la naturalesa humana que tracta sobre l´enteniment, passions i la moral.
Hume, era ateu i escèptic. Concretament, amb la seva filosofia afirma que no hi ha certesa sinó probabilitat, és a dir, no hi ha coneixements certs i indubtables sinó que hem de viure d´acord amb allò que és més probable, de tal manera que aquesta creença té una funció que dóna sentit a la vida, perquè viure en la creença és viure amb una seguretat probable; feta a la mesura de l´home. Els sofistes, també afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Contràriament, tenim a Plató, que sí creia que havia un coneixement universal i necessari, però que no ens és accessible en aquest món d´aparences, sinó en el món intel.ligible, quan l´ànima ja es deslliga totalment del cos.
També, Hume estableix una relació entre impressions i idees i afirma que les idees reflexen les impressions. Però Plató, diu que les coses són còpies de les idees, és a dir al revés.
L´autor, David Hume, fa una distinció entre dos tipus de filosofia. Una, coneguda com a filosofia fàcil, considera que l´home està influït en les seves aprecions pel gust i sentiment quan persegueix un objecte, i l´altra filosofia, la filosofia abstracta, considera a l´home com a un ésser racional. A més, l´autor critica el mal ús de la filosofia.
A continuació, aprofundint en la filosofia abstracta, l´autor fa una altra distinció, en aquest cas entre les impressions i les idees. Les impressions necessiten ser classificades sota un terme o vocable general, i les idees són les percepcions menys vives.
Títol:
Les crítiques de Hume sobre el pensament modern
Comentari:
Hume, filòsof empirista, va basar la seva filosofia en la investigació sobre l´enteniment humà. Primer, tal i com podem observar en el text, fa una distinció entre 2 tipus de filosofia: la fàcil i l´abstracta. L primera es centra en l´acció humana, de fet afirma que l´ésser humà està fet per actuar i que està influït en les seves apreciacions pel gust i el sentiment quan persegueix un objecte. Així doncs, aquesta filosofia és una filosofia senzilla, clara i accessible, que pot arribar a tothom. En canvi, la segona filosofia, és abstracta i es centra totalment en l´enteniment perquè segons Hume, cal dirigir l´enteniment o raó perquè l´ésser humà està fet per pensar.
En el segon fragment, l´autor ens fa una introducció a la seva teoria del coneixement i fa novament una distinció, però aquest cop entre dues espècies diferents que són: les impressions i les idees. Les impressions són classificades sota un terme, en un o diversos idiomes. Amb el terme impressió, podem entendre les nostres percepcions més vives tal i com es diu en el fragment com ara: quan oïm, veiem, estimem, etc. Aquestes percepcions entren amb més força que les idees i amb més intensitat.
En canvi les idees, són com còpies d´aquestes impressions.
En conclusió, tothom pot distingir les idees de les percepcions i tots els materials provenen de sensacions externes o internes.
Comparació:
David Hume era un filòsof escocès empirista, amic de Rosseau i que participà en la política. La seva obra més important l´escribí de jove i és coneguda amb el títol: El tractat sobre la naturalesa humana que tracta sobre l´enteniment, passions i la moral.
Hume, era ateu i escèptic. Concretament, amb la seva filosofia afirma que no hi ha certesa sinó probabilitat, és a dir, no hi ha coneixements certs i indubtables sinó que hem de viure d´acord amb allò que és més probable, de tal manera que aquesta creença té una funció que dóna sentit a la vida, perquè viure en la creença és viure amb una seguretat probable; feta a la mesura de l´home. Els sofistes, també afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Contràriament, tenim a Plató, que sí creia que havia un coneixement universal i necessari, però que no ens és accessible en aquest món d´aparences, sinó en el món intel.ligible, quan l´ànima ja es deslliga totalment del cos.
També, Hume estableix una relació entre impressions i idees i afirma que les idees reflexen les impressions. Però Plató, diu que les coses són còpies de les idees, és a dir al revés.
