L´origen del coneixement
Idees principals:
En aquest fragment, l´autor vol donar a entendre que el punt de partida del nostre coneixement és l´experiència. Gràcies a aquesta i als objectes que es capten es posa en marxa el nostre coneixement. Però tot i així, no tot procedeix dels sentits, hi ha uns coneixements independents a aquesta i de les impressions dels sentits. Aquests s´anomenen a priori.
Comentari:
Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant. L´autor afirma que el nostre coneixement comença amb l´experiència, però no per això s´origina tot ell en els sentits. Rebem impressions i això és la matèria del nostre coneixement. Aquest coneixement és la composició de dos elements: 1. Allò que rebem a través de les impressions i 2. Allò que produïm a través de la facultat de coneixement.
Allò que rebem, és a dir, que depèn de l´experiència és un coneixement a posteriori, i allò que produïm, a priori. Es tracta d´un coneixement vàlid, necessari i universal. Aquests tipus de coneixements existeixen en la física i en les matemàtiques.
Aquesta teoria kantiana vol fer entendre que la nostra raó s´eleva a principis que van més enllà que l´experiència i que cal iniciar una investigació per saber si realment hi ha coneixements vàlids prèviament esmentats.
Comparació:
Aquest text va ser escrit per Kant, filòsof del SXVIII. Gran part de les seves afirmacions poden ser comparades amb altres d´altres autors.
Kant estaria d´acord amb els empiristes quant a al punt de partida del coneixement, les impressions. Però per una altra banda, els racionalistes afirmen que les impressions soles no fonamenten el coneixement.
A diferència de Hume, Kant diu que hi ha quelcom universal, que no és fruit de l´experiència, sinó que es tracta d´un element a priori.
Finalment, també podem diferenciar les idees innates i els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.
