Abans de començar, cal tenir en compte que Kierkegaard va estudiar teologia i filosofia a la Universitat de Copenhague (1830), on va conèixer la filosofia hegeliana, contra la qual va reaccionar amb apassionament. En la universitat va abandonar el protestantisme luterà i durant un temps va dur una extravagant vida social, en situacions conflictives i turmentades.
La seva teoria va estar, clarament, enfocada vers l´existencialisme cristià i cal destacar tres influències bàsiques que han de ser tingudes en compte: està situada dins del romanticisme, és majorment una resposta a Hegel i està marcada per la pròpia història de Kierkegaard. Això fa present aquest subjectivisme (que no és relativisme) del que tant parla, la lluita per a restaurar l'existència (el concret) enfront de l'absolut de Hegel, la lluita per reivindicar la llibertat perduda en la marxa de la consciència i la presència del pietisme, la malenconia i la culpa.
La seva teoria va estar, clarament, enfocada vers l´existencialisme cristià i cal destacar tres influències bàsiques que han de ser tingudes en compte: està situada dins del romanticisme, és majorment una resposta a Hegel i està marcada per la pròpia història de Kierkegaard. Això fa present aquest subjectivisme (que no és relativisme) del que tant parla, la lluita per a restaurar l'existència (el concret) enfront de l'absolut de Hegel, la lluita per reivindicar la llibertat perduda en la marxa de la consciència i la presència del pietisme, la malenconia i la culpa.
El pietisme, prèviament esmentat, és un moviment religiós protestant iniciat a Alemanya en el segle XVII, principalment per Philipp Jakob Spener, com a reacció evangèlica contra el intel.lectualisme de l'ortodòxia i el formalisme dominants en les Esglésies luterana i calvinista.
A més, l´autor no va seguir la corrent filosòfica del moment, l´idealisme, sinó el individualisme, atès la seva forta creença religiosa. Ell volia parlar des del seu testimoni de vida i analittzar la vida de l´home.
També cal tenir en compte, que la seva filosofia era existencial perquè cinc dels set germans que eren van morir joves i creia que aquella situació era fruit d´una mena de maldició. Defensava un cristianisme més humà, atès que la burgesi de l´època cometia la pitjor de les heretgies: jugar a ser cristià.
A més, també podriem dir que Kierkegaard va rebre certes influències de Sant Agustí d´Hipona.Aquest va ser una personalitat complexa que durant gran part de la seva vida va tenir desig de trobar a Déu i el seu qüestionament constant l´obligava a aprofundir la seva pròpia fe. Desitjava entendre a Crist des de la raó i es va dedicar a investigar l'Antic Testament, lectura que el va decebre. La vida li va arrebatre el seu fill, el seu millor amic i a la seva mare, acceptant amb resignació els designis de Déu i convencent-lo sobre el valor de l'amistat com el sentiment més profund d'amor entre els homes.
Kierkegaard va heretar de St Angustí la filosofia existencialista, relacionada amb Déu i l´home, basada en les seves experiències.
