Tot i que Aristòtil va ser durant un llarg temps deixeble de Plató i en certa manera compartien les mateixes idees i opinions, quan aquest primer va haver de buscar-se la vida pel seu compte ja que el seu mestre havia mort, va començar un itinerari de reflexió i recerca de coneixements que el van desvincular de les bases en les quals havia cregut des de sempre.
Jo, personalment, em posiciono amb Aristòtil pels motius següents:
Primer, Plató diu que l´ànima és presonera del cos i que aquesta tendeix al món intel.ligible, és a dir, al món de les idees on teòricament es troba el coneixement absolut i universal. A més, el cos contamina l´ànima i li provoca confusió, perquè aquesta és pura i el cos impur. Aristòtil, en canvi , reivindica el món sensible ja que afirma que les úniques realitats existents són els subjectes individuals que són múltiples i estan sotmesos a canvi, però això sí, les essències romanen. I l´essència es troba en la realitat i no en el reremón de Plató.
Jo em decanto pel filòsof realista perquè si penso que l´essència roman en mi i en tots els subjectes i que ens fa especials, ja sóc feliç. Jo no vull contemplar totes les idees, com deia Plató, perquè crec que és impossible, és a dir, qui fixa el límit d´idees totals, i un cop les adquireixi suposadament la meva ànima què? Què m´espera a partir de llavors? Segons Plató, reencarnar-me en un altre cos i així eternament. Però si he de creure que la meva ànima ha estat prèviament en altres cossos i ara en el meu i que després en un altre, hauria de renunciar a la idea de la meva pròpia existència des del punt de vista personal, perquè jo sóc com sóc gràcies a la meva ànima però també al meu cos que influeix en ella o com deia Plató que la contamina de sentiments i de desitjos. Per tant jo no seria tal com sóc si aquests dos elements no interactuessin al mateix temps. És cert que el cos m´aporta defectes, però jo sóc així gràcies a les meves virtuts i als meus defectes. Prefereixo passar tota l´eternitat a l´Hades abans de què la meva ànima comparteixi qualsevol cos sigui animal o vegetal sigui millor o pitjor.
A més com deia Aristòtil, la forma és l´essència que es troba en el món sensible i la forma substancial existeix en cadascun de nosaltres, perquè l´única via que tinc per conèixer la realitat és conèixer la forma, i això m´agrada perquè la forma no és cap construcció mental i forma part de mi i de tots.
