El mite de la caverna
Plató dialoga amb Glaucón per fer-li entendre la situació de l´ésser humà davant el coneixement. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l´existència de dos mons: el món de la idees i el món sensible que es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
La situació és la següent:
Uns homes es troben lligats en una caverna des que són infants i de tal manera que només poden romandre quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d´aquests, la llum d´un foc que crema lluny i en un pla superior, de manera que entre el foc i els encadenats hi ha un camí situat més a dalt. De sobte, uns homes transporten tota classe d´objectes: estàtues d´homes i animals, fets de diversos materials. Part d´alguns homes parlen i d´altres callen.
En primer lloc, els homes que romanen lligats creuran que l´autèntica realitat és aquella formada per les seves pròpies ombres i les dels objectes que prèviament eren transportats.
En segon lloc, Plató planteja la situació següent: un dels homes és alliberat i surt a l´exterior de la caverna de manera que la llum del Sol li causaria tal dolor que li costaria adaptar la vista, més tard buscaria les ombres per no quedar cec, i finalment s´atreveria a mirar les coses de forma directa i així poder admirar el món.
A continuació, l´home alliberat és obligat a entrar novament a la caverna i explica als seus companys que viuen en una realitat falsa basada en l´existència d´ombres. Conseqüenment, els seus companys li prenen per boig i li amenacen amb la mort si s´atreveix a lliberar-los.
Símbols i interpretacions
En aquest mite l´home representa els presoners, les ombres són aquelles coses coses que nosaltres donem per vàlides i les capten a través dels sentits ja que vivim en el món sensible. I les coses que veu l´home quan és alliberat representen el món de les idees. I finalement, el presoner alliberat representa el filòsof que haurà de guiar als seus companys( els homes) a l´autèntica realitat.
Plató dialoga amb Glaucón per fer-li entendre la situació de l´ésser humà davant el coneixement. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l´existència de dos mons: el món de la idees i el món sensible que es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
La situació és la següent:
Uns homes es troben lligats en una caverna des que són infants i de tal manera que només poden romandre quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d´aquests, la llum d´un foc que crema lluny i en un pla superior, de manera que entre el foc i els encadenats hi ha un camí situat més a dalt. De sobte, uns homes transporten tota classe d´objectes: estàtues d´homes i animals, fets de diversos materials. Part d´alguns homes parlen i d´altres callen.
En primer lloc, els homes que romanen lligats creuran que l´autèntica realitat és aquella formada per les seves pròpies ombres i les dels objectes que prèviament eren transportats.
En segon lloc, Plató planteja la situació següent: un dels homes és alliberat i surt a l´exterior de la caverna de manera que la llum del Sol li causaria tal dolor que li costaria adaptar la vista, més tard buscaria les ombres per no quedar cec, i finalment s´atreveria a mirar les coses de forma directa i així poder admirar el món.
A continuació, l´home alliberat és obligat a entrar novament a la caverna i explica als seus companys que viuen en una realitat falsa basada en l´existència d´ombres. Conseqüenment, els seus companys li prenen per boig i li amenacen amb la mort si s´atreveix a lliberar-los.
Símbols i interpretacions
En aquest mite l´home representa els presoners, les ombres són aquelles coses coses que nosaltres donem per vàlides i les capten a través dels sentits ja que vivim en el món sensible. I les coses que veu l´home quan és alliberat representen el món de les idees. I finalement, el presoner alliberat representa el filòsof que haurà de guiar als seus companys( els homes) a l´autèntica realitat.
