El canvi perpetu
Idees principals:
Tot succeix per alguna raó que desconeixem que podria ser el logos o raó universal. És imprescindible l´existpencia de contraris per arribar a l´harmonia en un món de discòrdia. L´origen i la causa de totes les coses és el logos.
Comentari:
Aquests fragments són d´Heràclit. Tots aquests, es basen en el canvi perpetu provocat pel logos, que és la raó universal, i en un conflicte equil.librat on hi ha una lluita de contraris per necessitat que intervenen en la mateixa natura. Ho podem comprovar amb la frase: " Els homes desconeixen aquesta raó que existeix tant abans d´escoltar-la com després." A més l´autor amb l´últim fragment: "Després d´escoltar al logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una" arriba a la conclusió de que si tot canvia segons una llei, aquesta és l´única que no canvia, és a dir, és la substància de tots els canvis.
Comparació:
Heràclit afirma que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia. Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc ja que implica dinamismes, canvis. Simbolitza el canvi. El cosmos, és a dir, l´univers, és com un foc que s´encén i s´apaga. En canvi Tales de Milet diu que és l´aigua l´origen de tot o Anaxímenes el vent. La similitut entre Anaximandre i Heràclit és la següent: Heràclit diu que l´origen o la causa de tot és el logos que marca i dicta el canvi de les coses, i Anaximandre afirma que tot prové i també acaba a partir del apeiron. Per tant el tret comú d´ambdues idees és que ñla realitat que conèixem es basa en uncanvi constant.
