Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitat 19. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitat 19. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de febrer del 2010

Text nº 1 de Descartes

Títol:
El mètode cartesià

Resum:

En aquest fragment, l´autor afirma que un estat està més ben regit quan menys lleis presenti i així no es proporcionarien excuses als vicis. Concretament l´autor, és a dir Descartes, proposa 4 regles. La primera afirma que quelcom que no sigui evident no podrà ser veritable. La segona consisteix en dividir en parts o fragments aquella dificultat presentada. La tercera, té el fi d´arribar als pensaments compostos a partir dels més simples. I finalment, la quarta regla consisteix en fer enumeracions completes per no ometre aquell coneixement.

Anàlisi:

Descartes, l´autor d´aquest text, afirma que cal arribar a la veritat per mitjà d´un camí anomenat també mètode. És per això que l´autor formula 4 regles. La primera és l´evidència, i segons aquesta no hem d´acceptar res com a vertader que no coneguem amb evidència que és, ja que els coneixements vertaders són clars. A continuació, l´autor parla de la segona regla o també coneguda com anàlisi. Aquí, cal dividir cadascuna de les dificultats per així arribar als elements bàsics. Posteriorment, la tercera regla o síntesi ens indica que hem de conduir els pensaments simples, i de forma gradual, vers els complexos. Si ens fixem, la síntesi és l´operació inversa a l´anàlisi. Per últim, la quarta regla o coneguda també com a revisió i enumeració, és a dir, la comprovació de la síntesi i l´anàlisi.
El fi d´aquestes quatre regles és arribar a l´evidència per assolir coneixements vertaders.



Comparació:

L´autor d´aquest fragment és Descartes nascut a França en el segle SXVI. Descartes és conegut gràcies a les seves obres filosòfiques, matemàtiques i físiques. L´any 1637 publicà l´obra més significativa: el discurs del mètode.
Aquest autor és un clar exemple de pensament racionalista que es basa en lo següent: el coneixement té l´origen en la raó perquè els sentits ens enganyen i no ens ofereixen coneixements autèntics.
En canvi, els empiristes com Hobbes i Hume afirmen que és l´experiència sensible l´origen del coneixement.
Descartes defensà el innatisme i va dir que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees. Contràriament, altres autors, com John Locke, empirista, que afirmà que tot coneixement s´adquireix a través de l´ús de les facultats naturals.