Títol:
La puresa de l´ànima
Idees principals:
Mai podrem assolir la veritat si la nostra ànima és presonera del cos, ja que es troba contaminada. El cos ens dóna preocupacions per culpa del seu manteniment i d´aquest són fruit les passions, els desitjos, els temors i els fantasmes que ens dominen i no ens deixen pensar. Per culpa del cos, ni tan sols podem intentar fer recerca de la veritat perquè aquest s´oposarà i ens provocarà confusió. Per tant només podrem adquirir la saviesa quan morim, quan l´ànima es desfaci del cos i quedem purs, ja que no podem conèixer quelcom pur si el nostre cos és impur.
Comentari:
En aquest fragment, l´autor fa una introducció al dualisme antropològic entre el cos i l´ànima ja que estableix dualisme entre aquests. L´ànima tendeix al món de les idees mentre és presonera del cos, que és propi del món sensible. L´ànima és quelcom pur i immutable, en canvi el cos és mutable i visible, i d´aquest són conseqüència les guerres, els odis, les passions, la necessitat de tenir diners. En el període de temps en el qual l´ànima és presonera del cos, espera deslliurar-se dels seus lligams sensibles i d´aquesta unió amb el cos per poder ascendir a la veritat que és troba al món de les idees i que és pura.
Per tant l´home només adquireix la saviesa quan mort, quan aconsegueix per fí quedar deslliurat de la seva presó, que és el cos. D´aquesta manera, la mort no ha de ser vista com quelcom tràgic i horrible, sinó com a clau per obrir la porta d´una presó que ens tanca els ulls per poder veure i contemplar l´autèntica realitat.
Idees principals:
Mai podrem assolir la veritat si la nostra ànima és presonera del cos, ja que es troba contaminada. El cos ens dóna preocupacions per culpa del seu manteniment i d´aquest són fruit les passions, els desitjos, els temors i els fantasmes que ens dominen i no ens deixen pensar. Per culpa del cos, ni tan sols podem intentar fer recerca de la veritat perquè aquest s´oposarà i ens provocarà confusió. Per tant només podrem adquirir la saviesa quan morim, quan l´ànima es desfaci del cos i quedem purs, ja que no podem conèixer quelcom pur si el nostre cos és impur.
Comentari:
En aquest fragment, l´autor fa una introducció al dualisme antropològic entre el cos i l´ànima ja que estableix dualisme entre aquests. L´ànima tendeix al món de les idees mentre és presonera del cos, que és propi del món sensible. L´ànima és quelcom pur i immutable, en canvi el cos és mutable i visible, i d´aquest són conseqüència les guerres, els odis, les passions, la necessitat de tenir diners. En el període de temps en el qual l´ànima és presonera del cos, espera deslliurar-se dels seus lligams sensibles i d´aquesta unió amb el cos per poder ascendir a la veritat que és troba al món de les idees i que és pura.
Per tant l´home només adquireix la saviesa quan mort, quan aconsegueix per fí quedar deslliurat de la seva presó, que és el cos. D´aquesta manera, la mort no ha de ser vista com quelcom tràgic i horrible, sinó com a clau per obrir la porta d´una presó que ens tanca els ulls per poder veure i contemplar l´autèntica realitat.
