♦Doc 8 pàg 43

Títol

És el mateix veritat, realitat i concordança?

Idees

Aquest text de Heidegger, parla sobre el concepte de la veritat. Aquest és el que fa cert ho que és cert. I ho que és cert, és real. Aquests conceptes els explica l´autor amb diversos exemples. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb ho que anuncia, és a dir, que concorda. Però també concorda la proposició. Cert i veritat són sinònims de concordar.

Comentari

Aquest text es basa en la fenomenologia, o fins i tot en una ideologia però molt suau, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte (per tan aquesta part seria la idealista). Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

*clica aquí i podràs veure un resum sobre la filosofia segons Heidegger

♦Doc 5 pàg 40

Titol

Existeix l´autèntica realitat?

Idees

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica com el concepte de realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

Comentari

Aquest text es basa en en el prespectivisme, ja que l´autor demostra amb l´exemple les diferents realitats ( dels dos homes) debut a les seves posicions, és a dir, ens vol mostrar que hi ha tantes realitats com éssers, cultures, èpoques, etc. I que l´autèntica realitat, seria la unió de totes les realitats possibles, i l´autor en el exemple representa aquesta realitat en un tercer paisatge que no es troba sota les condicions que els atres dos. A més, José Ortegay Gasset assegura que cada ésser és insustituïble per a la recerca de la veritat ja que cadascún té una perspectiva diferent de la realitat. I si en faltés una, la realitat autèntica no seria possible.

Perspectivisme-dogmatisme-escepticisme

El perspectivisme defensa que hi ha tantes realitats com éssers, ja que cadascún té punts de vista diferents, per tant una realitat és tan certa com un altres des d´un punt diferent, ja que l´observa un altres ésser. En canvi, el dogmatisme es basa en l´afirmació de la veritat de l´existència absoluta. Creu que hi ha veritats indiscutibles, és a dir, això és veritat i punt. L´escepticisme considera inpossible obtenir coneixements fiables, i és una posició que defensa que no es pot arribar a conèixer la realitat, és a dir, creu que no tenim cap veritat.

Fotografia de l´autor

Podem arribar a conèixer?

Des del meu punt de vista, classificaria aquesta pregunta com a última perquè sincerament, jo no li veig la resposta. Però si que es podria plantejar des de diferents perspectives segons el concepte que tingui una persona sobre “conèixer”. Jo m´el plantejo de la forma següent: a partir dels sentits transmeto informació sobre la realitat a l´enteniment , i aquest s´encarrega d´el.laborar respostes per mitjà de l´ús de la raó. I un cop tinc la meva resposta el.laborada, la comparo amb l´exterior. Però el problema, és que jo no sé si els meus sentits capten l´autèntica realitat, ja que fins i tot em podria plantejar si aquesta és, amb certesa, tal i com la sento i no pas diferent. Per tant la meva conclusió és: si els sentits capten l´autèntica realitat podré arribar a conèixer, però en cas contrari no hi podré. El problema és que, com tenim nosaltres la certesa de que la realitat és així, tal i com la sentim? Aquesta pregunta, per mi no té resposta i per això si no puc saber com és la realitat, no puc arribar a conèixer.

fotografia: Aristòtil, un dels primers filòsofs

♦Doc10 pàg 28

Idees

L´objectiu de la filosofia és aclarir dubtes que crein confusió.

Aquesta no es una teoria, sinó una activitat i el seu resultat d´aquesta

són els enunciats, és a dir les proposicions filosòfiques.

Títol

La funció de la filosofia.

Comentari

L´autor defensa el mètode analiticolingüístic, concretament l´anàlisi formal ja que defensa que a la filosofia li pertoca aclarir la lògica dels pensaments, ja que Wittgenstein creu que el llenguatge no ha de crear ambigüitat i que tota la filosofia es redueix al llenguatge. Va formular una gran frase: "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món".

Comentari de l´ultima frase: "La filosofia ha d´aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d´una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos".

Aquesta frase significa que a la filosofia li pertoca aclarir amb precisió els pensaments confusos.

*clica aquí per poder veure els títols de les obres més importants de l´autor

L. Wittgenstein

Definicions del primer tema

• Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.
• Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigoroós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
• Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
• Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
• Mètode: són els passos que és segueixen per aaribar a uns objectius.
• Axioma: principis fonamentals indemostrables.
• Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars. Ex: els planetes.
• Hipòtesi: és una suposició no probada.
• Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
• Teoria: és un conjunt de lleis.
• Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
• Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
• Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
• Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
• Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
• Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
• Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
• Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
• Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
• Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

Esquema del tema 1

pd: no he pogut fer-ho a mida més gran, però si algú vol veure-ho que m´ho demani i li

ensenyo a classe.

Comentari de text de Xavier Zubiri

Primera qüestió

Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L´home és materialista i no autoreflexiona, només es qüestiona les preguntes del dia a dia i no les últimes, és a dir, aquelles que probablement no tinguin respota o costi moltíssim trobar-la.

Les conseqüències: així l´home es torna superficial.

Segona qüestió

Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Sí, i constantment. Intento reflexionar sobre les meves decisions, aquelles que em determinaran per a tota la meva vida i si hi ha algo que em qüestiono freqüenment és la rutina diària, és a dir, si tot l´esforç que estic fent ara tindrà una recompensa en un futur o és la meva obligació de complir-la d´aquesta manera i per això m´he d´esforçar encara més si vull aconseguir allò que em motiva realment.

Tercera qüestió

Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat de l´home, primer va lo material i després lo espiritual.

*clica aquí per veure extensament la vida i obra del autor